Manuscrit inèdit

Escoltar

el Trio en do menor per a corda en dos temps
inacabat i inèdit, perdut en algun arxiu de llibres vells
o en algun museu envoltat de magnoliers,
una música mozartiana, bellíssima, perfecta
com un vol d'alosa, forta i fràgil, etèria,
però també maçònica i misteriosa,
l'arquet sobre les cordes dels violins i el violoncel
i nosaltres intentant
seguir els compassos sobre el paper pautat,
(les notes -insondables- se'ns escapaven de les mans)
l'allegro i l'andante cantabile, dos moviments
i després el silenci.
Fins aquí la partitura, intacta, inacabada.
Mentre el sol envermellia els vidres
i s'encenia la lluna a les finestres del capvespre,
Mozart s'enduia a la tomba el secret
del tercer temps.

                         Aquest manuscrit fou trobat a l'arxiu
                              del museu de Vilanova i la Geltrú

A TRAVÉS DE LA MÚSICA

De: L'estoig del violí (2008)

Isabel Oliva i Prat. Vinc de molt lluny : antologia poètica. 2025. P. 27

Pròleg de Rosa Font Massot.

Selecció i epíleg de Montse Maestre Casadesús.

Pau Casals, a Prada

Pel juliol de 1961, vaig assistir, amb uns amics, a uns
concerts del Festival Musical de Prada (Conflent).
Tenen un renom universal. Hi ha, primer, la presència
de Pau Casals, cada vegada més gloriosa, amb l'entrada
del violoncel·lista en l'ancianitat. Hi ha, després, la
qualitat dels programes; la de la música que s'hi exhala,
com la dels executants. I, després, hi ha el marc dels concerts,
que és únic i totalment inhabitual. Aquest any, Casals ha tocat
amb el violinista rus Oistrakh, que és considerat, com a
violinista, el primer del món actual.



Fragment

Josep Pla. Retrats de passaport : una tria. 1991

Han escollit

Han escollit ser unes altres persones. I, quan diuen mar,
tenen els ulls blaus i fan gestos
que recorden el moviment de les ones al moll.

Criden totes les nits allò que mai no gosarien murmurar
al matí en la intimitat de la cambra: perquè dins la seva
boca
es mesclen dues llengües i a una d'elles sols la
reconeixen
del mirall on havien vist desfilar tots els rostres.

Es deixen coronar per un halo de llum blanca
que els persegueix i que ja els ha traït altres vegades.
I es comporten com petits déus efímers, subjectes
a les conspiracions d'uns pocs homes que poden,
amb la mateixa mà, oferir-los la copa i el verí:
s'humilien per rebre el seu aplaudiment o la seva
compassió.

Després cau el teló. Tornen a casa. I són unes altres
persones.

9

Maria do Rosário Pedreira. La casa i la flaire dels llibres. 2009

Traducció d'Antoni Xumet Rosselló.

Edició bilingüe