Llampaies, llogarret
amb camps, veïnats i riera,
masos a l'entorn de l'era,
hort menut, carreró estret.
Finestra, ràfec, llindar,
pilastra, porxo i entrada,
l'escut a la portalada
i la creu al campanar.
De: Alt Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
Entre lletres de fibra de vidre:
sons de greix amorosit.
Enfilat cap al blau
el nostre amor s'estén
com un camp de blat madur.
Perquè fas olor
de pa que cova
i m'amares tan endins
que commous l'asfalt.
De: Platònica [i d'esquitllentes], amb Hades als peus
Llucia Serra. Fonaments corcats. 2024
XXXIX Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2024.
Deliberadament
tanquem la porta;
a fora, el sol i el vent,
els camps i l'horta;
a dins,
molt sola i molt endins,
la Meravella;
ardent, la soledat
es lliga amb ella.
Per què?
A l'ombra del no-re
uns mots suscita,
i acuden com ocells
tots a la cita
els mots.
Alegres o capcots
-oh quina tria!
La prova cal del foc
i l'agonia.
Després,
es tanca al seu recés,
misteriosa,
i neix -quin temps més llarg!
com d'una fosa
d'encís,
el poema feliç
"Mare que bleixa;
Meravella, direm:
vida mateixa
ets tu";
però no ho sap ningú.
Deliberadament
tanquem la porta;
a fora, el sol i el vent,
els camps i l'horta.
Per a Pompeu Fabra
A Mestre Pompeu Fabra. Manuscrit inèdit (ANC 1-526-T-1).
Clementina Arderiu
A Pompeu Fabra : l'epístola de Faraudo i 69 poemes més. 2023. P. 46-49
A cura d'August Bover i Jordi Mir.
Pròleg de Maria Teresa Cabré.
Aquest camps sense una planta
aquests ceps que semblen morts,
seran blat, per primavera,
seran vi, per la tardor.
Ferran Agulló
De: 36 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I5)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà
Pròleg: Teresa Colomer
Cel i mar
cel i mar
i la costa plomosa de Garraf
el camp i la muntanya com l'abraç de la mar
—qui deixava Castella no hi voldria tornar
el garcés Montjuïc
i el Port gonflat de pals
atxes de vent —rendits a la ciutat
qui té una Rambla amb cor
amb flam
i amb sang
un Estadi batent per Camp de Març
amb llançadors del disc
mil sagetes al vent que clamen llibertat
De: Les conspiracions (1922)
Joan Salvat-Papasseit. Poemes de mar. 2006
Obres d'art cedides pels hereus a l'Autoritat Portuària de Barcelona per a aquesta edició.
Disc sonor que conté una selecció dels poemes musicats per Ovidi Montllor.
Presentació de Joaquim Coello i Miquel Pueyo.
Introducció d'Isidor Cònsul.
Epíleg de Josep Pla.
Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant
del teu xiprer que et fa de riba.
-teu en l'oneig-
que et fa d'espiga
de casalot i de més brasa espectral
que és nau i que t'és cresta:
mira't i mira.
Roger Costa-Pau. Ara en veure-hi. 2018
Epíleg de Montserrat Garcia Ribas
Com una dalla el llamp
sega la pluja.
Benes d'aigua
cauen com la roba
—oh, els grans abrics de viatge
els grans grans abrics
que mai van tornar!
cauen com la roba
dels que són lluny
en el camp buit del cel.
I en l'herba d'aquesta pluja
flors
que creixien amb la força dels rius
—oh, les butxaques del barquer
curulles de les cartes
silencis i números promesos
dels qui van marxar!
que creixien amb la força dels rius
i es van fer estuaris.
Cada flor brotava
al palmell,
cada pètal
era al principi
un gest una acció
una carícia.
Posa'm el teu jardí a la galta
el teu jardí de cinc dits
en una altra ciutat
a la meva galta.
El carro de palla
carregat de trons
va rodant pel cel.
Anys setanta
John Berger. Poemes escollits. 2019
Traducció de Montse Basté i Martí Sales
En cada camp, al fons, sempre una casa;
en cada casa, un arbre de morera;
en la morera, un plec en la memòria;
al mig de la memòria, un cuc de seda.
Cada seda, una caixa de sabates;
les sabates, rectangle i una tella;
la tella, un tros de cel al barandat;
en cada barandat, sempre una escletxa.
En cada escletxa, un riu i una cançó;
la cançó, la mesura i una lletra;
la lletra, veritat i cada lloc.
Cada lloc, els espais i una llibreta;
la llibreta, l'escala i un retorn;
cada retorn, la casa i la morera.
Teresa Pascual. Tot passa baix. 2022
Són madurs els raïms, el camp llaurat.
La muntanya dels núvols se separa.
Sobre els miralls polsosos de l'estiu
l'ombra és caiguda.
Entre els dits insegurs,
és certa llur claror,
i llunyana.
Fuig amb les orenetes
l'últim turment.
———————————————
QUIETE
L'uva è matura, il campo arato,
Si stacca il monte dalle nuvole,
Sui polverosi specchi dell'estate
Caduta è ombra,
Tra le dita incerte
Il loro lume è chiaro
E lontano.
Colle rondini fugge
L'ultimo strazio.
Giuseppe Ungaretti, dins,
Cinc poetes italians: Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo. 1984
De la traducció catalana: Tomàs Garcés.
Introducció de Marià Manent.
El temps no mai escrit
és temps de roques foradades
per on s'endinsa el mar i el cel hi esdevé fràgil,
com les hores alades que rossolen pels camps.
És temps de surfejar com qui s'adorm
damunt les brases, ben quiet,
i de tallar la cresta de l'onada
amb l'espasa dels peus.
El temps no mai escrit
és temps de caminar per l'aire,
sentint que tot és nou i viu,
com aquests àngels que s'encenen
quan entra un raig de llum al menjador de casa.
Rosa Font
Es troba a la revista:
Reduccions : revista de poesia. Primavera-Estiu 2022. Núm. 117. P. 21
Com un arc de sant Martí que il·lumina un avís al món
un gran cartell de disrupció que penja sobre els camps
que vol dir guerra potser o tot just una tempesta d'estiu
i tothom deixa la feina i mira amunt i els ramats es neguitegen
——————————————————————————
Like a rainbow shining a warning to the world
A bright banner of disruption hung above the fields
Meaning war perhaps or maybe just a summer storm
So that everyone stops work and looks up and the flocks grow restless
Fragment.
Alice Oswald. Memorial : una excavació de la Ilíada. 2011
Traducció de Jaume Coll Mariné
Setzè Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.
Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006
Il·lustracions de Carme Solé Vendrell
A Teresa Sanahuja i Jaume Cañameras
en llurs noces de plata.
Sorgeix l'amor del tracte i la constància
amb un somni despert que s'arrela en la vida.
No hi ha temps en l'amor, ni arma, ni distància,
i acatem humilment el murmuri que crida.
Té cabanes l'amor, palmeres d'alegria
i plugims que davallen del cor del violí.
Té bordes el record, amb ramats cada dia,
que fumegen tots junts en un mateix destí.
Sobre els conreus d'amor gairebé sempre plou.
Sobre els camps de l'amor, els dolços ulls del bou.
Sobre els trèvols d'amor, lent va escrivint el rou.
Nit: acala la testa: rep els astres fets jou...
Hospital de Sant Llàtzer, V-1982
D'El gall canta per tots dos
Agustí Bartra. El vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Introducció i tria de Llorenç Soldevila
La pluja que cau
va mullant les roses,
mentre vora el foc
veig cremar les hores.
Les hores que van
fonent-se com volves
quan la pluja cau
a sobre les roses.
En els brancs més alts
dormen les aloses
mentre sobre els camps
rellisquen les ombres
i en el prat del cel
les estrelles ploren.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
Presentació de Joan Ferrerós
Felicitat de cantar com tu, torrent;
felicitat de riure
sentint-me a la boca les dents
blanques com la teva llera;
felicitat d'haver nascut
tot just un matí de sol
entre les violes
d'un camp de pastura;
d'haver oblidat la nit
i la fuetada del glaç.
Antonia Pozzi. Espaiosa tardor. 2021
Tria, traducció i pròleg de Marta Nin.
Cau la pluja sobre els camps
i sobre la fulla nova
de la primera alzina del bosc,
i truca a la finestra
de la cambra dels nens
adormits amb la música dolça
el suau xiuxiueig
que es desfà pels vidres.
Joana Bel. A la nit, el bosc belluga. 2005
Il·lustracions: Mabel Piérola
Alguna gent fugint d'alguna gent.
En algun país sota el sol
i alguns núvols.
Ho deixen enrere tot, algun seu tot,
camps sembrats, gossos, gallines,
miralls on tot just es contempla el foc.
Duen a l'esquena gerres i farcells,
com més buits, més pesen cada dia.
Si s'atura algú, és en silenci,
en l'enrenou li arrabassen el pa a algú
i algú sacseja un nen mort.
Sempre tenen al davant un camí equivocat,
un pont que no és aquest
sobre un riu d'un color estranyament rosa.
Al voltant alguns trets, ara a prop, ara lluny,
a dalt un avió vola quasi en cercles.
Faria falta alguna invisibilitat,
alguna petrificació bruna,
o millor encara, no existir
durant un temps curt, o llarg.
Passarà alguna cosa més, però on, què.
Algú els sortirà a l'encontre, però qui, quan,
amb quines intencions i en quantes formes.
Si té l'opció de triar,
potser no voldrà ser-ne enemic
i els deixarà amb alguna mena de vida.
XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
