La pluja que cau
va mullant les roses,
mentre vora el foc
veig cremar les hores.
Les hores que van
fonent-se com volves
quan la pluja cau
a sobre les roses.
En els brancs més alts
dormen les aloses
mentre sobre els camps
rellisquen les ombres
i en el prat del cel
les estrelles ploren.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
Presentació de Joan Ferrerós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada