Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 d’abril de 2015

L'amistat [IV]

The Palace of International Friendship per Roman Harak a Flickr
L'amistat és independent de l'edat, del sexe, 
de la base cultural, de les creences 
religioses o del nivell econòmic. 
Tot això, òbviament, afaiçona 
el vincle, li dona unes característiques 
concretes, però l'essència de l'amistat 
no rau en res més que en la persona
 i en les seves potencialitats.


(Fragment)



Francesc Torralba. L'amistat, 2008

II. Les illes

John Russell - In the morning, Alpes Maritimes from Antibes - Google Art Project [Public domain or Public domain], via Wikimedia Commons
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria

(Fragment)

Vicent Andrés Estellés. Antibes (1960-1971), 1976


IV

El més petit de tots (Cartell del Comissariat 1937) a la web http://www.comissiodeladignitat.cat/el-mes-petit
No hi va haver cap combat. La por va vèncer.
Al tard, a cada casa cremaven els seus llibres
i refeien un món a la seva manera.
Van suportar els dies amb canalla a l'entranya,
amb els mobles a dins de la nevera,
amb una corda enroscada a la gola
que ennegrís la retòrica del temps,
que sufoqués un altre instant de dubte.
Ara són els seus fills qui ens tiren pedres.
Hem decidit tornar-nos-en a casa.




Gabriel Pena i Ballesté. La revolució del bon gust, 2010


És cosa certa

Grandmother and grandson walking a little black dog and playing in Terezín per Lihagen (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Aquesta història és cosa certa.
La set de veritat del poeta és cosa certa.
Asseguda a les escales de la sinagoga
la meva set de justícia és cosa certa.
A les parets, per ordre alfabètic,
els noms dels tancats a Terezin,
dels ajusticiats als camps d'extermini
són cosa certa.

Cases, jardins que flairaven mimosa
i estables plens de palla fresca restaren buits
quan van marxar com xais amb una maleta a cada mà.
Els fardells s'abocaren sense miraments
a les portes de la mort,
milers de vestits i sabates quedaren per terra.
Mai més no els vestirien ni les calçarien.
És cosa certa.



Teresa Costa-Gramunt. Blau de nit a Praga, 2014

M'ha semblat sentir una altra vegada

Papallones de casa meva - Llimonera taronja - Gonepteryx cleopatra per Ferran Pestaña a Flickr
      M'ha semblat sentir una altra vegada
   les papallones dels teus llavis
sobre la galta bullenta
   i he vist les seves ales
      tremolar i cremar-se en els meus.

                                            Lleida, 1954



Rosa Fabregat. Estelles, 1979

29 d’abril de 2015

En el silenci de la nit

Bella és la nit
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.

(Fragment)


1989  

Felicina Di Napoli, dins,

Atzur, or, verd i vermell, 2009

27 d’abril de 2015

Escriure

Llibres de matemàtiques a la biblioteca de l'Amsterdam Science Park  (Universiteit van Amsterdam) per Teresa Grau Ros

                         A Montserrat Abelló que em va ensenyar


                                                              a estimar la poesia.




Escriure poesia per a mi és
una eina de desenvolupament
i em permet veure el món
amb una particular perspectiva.



Teresa Grau Ros

26 d’abril de 2015

DE "JOUJOU"

                x
El gerani blanc o rosa
és flor simplement gregària ;
però, vermell, es proposa
un to de flor proletària.



Francesc Almela i Vives,




Els Encantats

Els Encantats, en el Parque Nacional de Aigüestortes (Lérida, España) per Miguel303xm a Wikimedia Commons
Li fa veure Boí, eixa flor que es bada
d'un caos de granit en les entranyes,
i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes,
la Roca dels dos Homes Encantats;
i, dant més brida a les esquerpes daines,
al cim de Neto maleït s'enfila,
com qui, vistos los baixos de la vila,
vol veure-la millor des dels terrats.





Les roses grogues de Lykthea

Rosa 'Gold Glow' al San Jose Heritage Rose Garden (Califòrnia, EUA), realitzada a l'abril de 2005 per Stan Shebs a Wikimedia Commons.
Lykthea porta roses damunt de la pell bruna;
de roses que es destaquen prop l'or dels seus joiells.
Porta enfilalls de perles tots blancs com clars de lluna
els braçons bruns i mòrbids ornegen els anells.

Lykthea porta roses dintre dels pits clotades:
són els trofeus esplèndids de sos amors llunyans.
Lykthea encara ostenta la força en les mirades
quan pensa en els idil·lis dels seus darrers amants.

Ara sa casa resta ja tota sossegada.
Lykthea surt al pòrtic al caure la vesprada.
Mes passa el temps ... les roses davallen del seu pit.

Lykthea té en els llavis encar la jovenesa
i encara té el prodigi suprem de sa bellesa.
Mes els amants no tornen... Les roses s'han marcit.

Vicenç Solé de Sojo,



25 d’abril de 2015

D'aquesta nit

                                   A la mia estimada neboda Júlia Spanedda,
                               per haver après el cant de la nostra llengua.

D'aquesta nit
m'han quedat
els rastres
saborosos
dels mots i
del raïm
sobre els teus
llavis.
D'aquesta nit
m'ha quedat
la llum del teu
somriure
i el màgic
navegar sobre
les ones
silencioses
del temps.

Rafael Caria. Poesia completa, 2013

23 d’abril de 2015

Petita oda en dijous

Do you know your colors per Valerie Everett a Flickr
Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans ;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta ;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però, sens que ningú ho vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren,
Que els peixos vénen nadant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
Si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
Si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
Com ocells per l'aire blau.



Joan Brossa,

22 d’abril de 2015

L'oda infinita

Parc de Sant Jordi (Terrassa), rèplica del Sant Jordi de Donatello  per Enfo (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.

I així sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.

Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.



Joan Maragall. Antologia poètica, 1981


19 d’abril de 2015

Com el Vallès no hi ha res

Can Juliana (Castellar del Vallès) per MorenoMoreno (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0), CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
¡ Ai casa tan camperola,
Déu me la guardi de mal!
A l'eixida, tota sola,
veig una malva reial.

Al safareig, de basarda,
batega la llum que mor.
Allí plau, caient la tarda,
berenar d'un préssec d'or.

Travessa l'horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.

De canyes és envoltada
una aigua fent cantussol;
jo veig tota l'estelada
caiguda en el reguerol.

Els cims de la rodalia
es senten amorosits,
si per calitja, de dia,
per celístia, de nits.

En un turonet,  que empolsa
un or envellit i rar,
hi ha rengs d'una vinya, dolça
com si fos vora la mar.

I tot just, en l'ombra estesa,
sona un grill escadusser,
s'enfila la lluna encesa
damunt d'un pal de paller.



Josep Carner,



18 d’abril de 2015

Santa Fe, primaveral

Santa Fe del Montseny per Jordi Payà from Barcelona, Catalonia (IMG_9938) [CC BY-SA 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via Wikimedia Commons
Enllà del prat, l'ermita
que presideix la vall,
tremola de petita.
Quan, del migrat batall,

en el cloquer mesquí
ressona el primer toc,
un núvol de setí
com un insecte groc,

peona, extasiat,
de la blavor del cel
per l'ònix laborat.

Pausat, respon un bel,
agulla en el vellut
d'aquella quietud.

Guerau de Liost,



Soleiada

Le Jour ni l’Heure 3171 : André Brouillet, 1857-1914, Le Soir sur la lande, 1898, musée La Piscine, Roubaix, Nord, Nord-Pas-de-Calais, mercredi 27 novembre 2013, 17:15:41 per Renaud Camus a Flickr
En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d'amor; i era tan bella,
que la gent d'aquell vol
deien: És una noia com un sol.


(Fragment)


Joan Maragall

Deixeu-vos posseir lentament per la joia

Sala de Lectura Sant Jordi (Torà) per Teresa Grau Ros
Deixeu-vos posseir lentament per la joia,
com la nit per l'esforç ignorat de la llum,
i descobrireu la bellesa inicial de les coses.
Car allò més insignificant de la nostra existència
té importància vital si ens hi donem de cor,
amb els ulls ben oberts
i amb les mans fresques de l'aigua recent.

Tot consisteix a estimar finalment les coses petites,
esforçant-nos a lliurar els desencerts
del pes angoixós de la fatalitat.
Viure per damunt dels objectes
i estimar-los amb quietud infantil,
sense temor al fracàs.

Llavors descobrirem la nostra verdadera finalitat.




Miquel Martí i Pol. Veu incessant: poemes, 2013
Ed.: Roger Canadell i Montse Caralt


16 d’abril de 2015

Salutació

Montseny per  Börkur Sigurbjörnsson a Flickr
Cap an el Nord s'aixeca el mont:
els carboners hi fan la sitja,
i dins l'espai sense calitja
veuen la costa de l'enfront.

De banda a banda de la mar
les terres baixes no es coneixen;
però si els pics no es descobreixen,
ja se veuran en dia clar.

Vent de llevant boires empreny,
oh trobadors de Catalunya!
Damunt la mar que los allunya
el Puig-Major veu el Montseny.

Mallorca veu el Montserrat,
i si de nit no se colombra,
ulls de claror donem a l'ombra,
posem-hi focs de germandat.


Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 1981

15 d’abril de 2015

L'àngel decapitat


Àngel decapitat, patró de poetes.
Llum de crepuscle a la ciutat.
Joc de mil cometes.


Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992


6 d’abril de 2015

Postals de Florència

Biblioteca Nazionale Centrale

Rosers al Giardino delle Rose

Università degli Studi di Firenze

Biblioteca Medicea Laurenziana

Escultura i font al Giardino delle Rose
Escultura i font al Giardino delle Rose

L'Arno a Florència
L'Arno a Florència


1 d’abril de 2015