![]() |
L'amistat és independent de l'edat, del sexe,
de la base cultural, de les creences
religioses o del nivell econòmic.
Tot això, òbviament, afaiçona
el vincle, li dona unes característiques
concretes, però l'essència de l'amistat
no rau en res més que en la persona
i en les seves potencialitats.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 d’abril 2015
L'amistat [IV]
Etiquetes de comentaris:
amistat,
conducta (psicologia),
Harak [Roman],
persones,
potencialitats,
relacions interpersonals,
Torralba [Francesc 1967-]
Les illes
![]() |
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
(Fragment de Les Illes, II)
Vicent Andrés Estellés. Antibes (1960-1971). 1976
|
IV
Etiquetes de comentaris:
art,
bon gust,
casa,
Comissió de la Dignitat,
comunicació,
llibres,
Miravitlles [Jaume 1906-1988],
mobles,
Pena i Ballesté [Gabriel],
publicitat,
revolució,
Rovira [Pere 1947-]
És cosa certa
Aquesta història és cosa certa.
La set de veritat del poeta és cosa certa.
Asseguda a les escales de la sinagoga
la meva set de justícia és cosa certa.
A les parets, per ordre alfabètic,
els noms dels tancats a Terezin,
dels ajusticiats als camps d'extermini
són cosa certa.
Cases, jardins que flairaven mimosa
i estables plens de palla fresca restaren buits
quan van marxar com xais amb una maleta a cada mà.
Els fardells s'abocaren sense miraments
a les portes de la mort,
milers de vestits i sabates quedaren per terra.
Mai més no els vestirien ni les calçarien.
És cosa certa.
Teresa Costa-Gramunt. Blau de nit a Praga. 2014
Pròleg: Monika Zgustová
Pròleg: Monika Zgustová
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
certeses,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
fardells,
jardins,
justícia,
mimoses,
ordre alfabètic,
persones,
poesia compromesa,
Praga,
sabates,
Terezin,
veritats,
vestits
29 d’abril 2015
En el silenci de la nit
Bella és la nit
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.
(Fragment)
1989
Felicina Di Napoli, dins,
Atzur, or, verd i vermell, 2009
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.
(Fragment)
1989
Felicina Di Napoli, dins,
Atzur, or, verd i vermell, 2009
Etiquetes de comentaris:
Di Napoli [Felicina],
lluna,
nit,
poesia nocturna,
poesia silenciosa,
repòs,
Sari [Rafael 1904-1978],
serenitat,
silenci,
somnis,
tranquil·litat,
ulls
28 d’abril 2015
Goigs a la Verge de Montgarre
![]() |
Puix Senyora anomenada
de Montgarre ser voleu,
siau-nos sempre advocada
reina del mont Pirineu.
Fragment extret del llibre:
|
Etiquetes de comentaris:
goigs,
Miró i Baldrich [Ramon 1955-],
Montgarri,
Montgarri [Mare de Déu de],
Pirineus,
Santuari de Montgarri,
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
Xavigivax
27 d’abril 2015
Escriure
A Montserrat Abelló que em va ensenyar
a estimar la poesia.
Escriure poesia per a mi és
a estimar la poesia.
Escriure poesia per a mi és
una eina de desenvolupament
i em permet veure el món
amb una particular perspectiva.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
desenvolupament,
eines,
ensenyar,
escriure,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
perspectiva,
poesia breu,
veure.món
26 d’abril 2015
DE "JOUJOU"
Etiquetes de comentaris:
Almela i Vives [Francesc 1903-1967],
blanc,
flors,
Fuster [Joan 1922-1992],
geranis,
rosa,
vermell
Els Encantats
Etiquetes de comentaris:
Encantats [Massís dels],
Miró i Baldrich [Ramon 1955-],
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya),
Pirineus,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Les roses grogues de Lykthea
Etiquetes de comentaris:
anells,
antologies,
fotografies,
groc,
mirades,
roses,
Shebs [Stan],
Solé de Sojó [V. (Vicenç) 1891-1963],
vespre
25 d’abril 2015
D'aquesta nit
A la mia estimada neboda Júlia Spanedda,
per haver après el cant de la nostra llengua.
D'aquesta nit
m'han quedat
els rastres
saborosos
dels mots i
del raïm
sobre els teus
llavis.
D'aquesta nit
m'ha quedat
la llum del teu
somriure
i el màgic
navegar sobre
les ones
silencioses
del temps.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013
per haver après el cant de la nostra llengua.
D'aquesta nit
m'han quedat
els rastres
saborosos
dels mots i
del raïm
sobre els teus
llavis.
D'aquesta nit
m'ha quedat
la llum del teu
somriure
i el màgic
navegar sobre
les ones
silencioses
del temps.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013
Etiquetes de comentaris:
Bover [August],
Caria [Rafael 1941-2008],
llavis,
poesia encisadora,
somriure,
temps
23 d’abril 2015
Petita oda en dijous
Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans ;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bota ;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però, sens que ningú ho vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren,
Que els peixos venen nadant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
Si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
Si la bota fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
Com ocells per l'aire blau.
Joan Brossa, dins,
Etiquetes de comentaris:
acolorir,
actituds,
blau,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
contar,
ensenyar,
explicar,
fusta,
humanitat,
lliscar,
mar,
mirada,
nedar,
ones,
peixos,
persones,
poesia aquàtica,
poesia lluminosa,
poesia marítima
22 d’abril 2015
L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.
I així sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
Joan Maragall. Antologia poètica. 1981
De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.
I així sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
Joan Maragall. Antologia poètica. 1981
Etiquetes de comentaris:
acabar,
actituds,
anys,
cantar,
cants,
començar,
dir a cau d'orella,
entonar,
espais,
infantesa,
joventut,
Maragall [Joan 1860-1911],
odes,
pensar,
persones,
poesia llarga,
poetes,
saber,
temps,
ventades
19 d’abril 2015
Com el Vallès no hi ha res
18 d’abril 2015
Santa Fe, primaveral
Etiquetes de comentaris:
batalls,
blau,
blavor,
campanes,
cel,
cloquers,
ermites,
fotografies,
groc,
Liost [Guerau de],
núvols,
Payà [Jordi],
primavera,
quietud,
Santa Fe de Montseny (Catalunya)
Soleiada
Deixeu-vos posseir lentament per la joia
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
biblioteques municipals,
descobrir,
estimar,
finalitats,
frescor,
joia de viure,
lliurar,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
poesia essencial,
quietud,
Sala de Lectura Sant Jordi (Torà),
ulls,
viure
16 d’abril 2015
Salutació
![]() |
Cap an el Nord s'aixeca el mont:
els carboners hi fan la sitja,
i dins l'espai sense calitja
veuen la costa de l'enfront.
De banda a banda de la mar
les terres baixes no es coneixen;
però si els pics no es descobreixen,
ja se veuran en dia clar.
Vent de llevant boires empreny,
oh trobadors de Catalunya!
Damunt la mar que los allunya
el Puig-Major veu el Montseny.
Mallorca veu el Montserrat,
i si de nit no se colombra,
ulls de claror donem a l'ombra,
posem-hi focs de germandat.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 1981
|
Etiquetes de comentaris:
Alcover [Joan 1854-1926],
germandat,
Mallorca,
mar,
Montseny (Catalunya : Muntanya),
Montserrat (Catalunya : Massís),
muntanyes,
Puig Major (Illes Balears : Muntanya),
Sigurbjörnsson [Börkur],
ulls
15 d’abril 2015
L'àngel decapitat
Àngel decapitat, patró de poetes.
Llum de crepuscle a la ciutat.
Joc de mil cometes.
Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992
Etiquetes de comentaris:
àngels,
ciutats,
cometes,
crepuscle,
llum,
López Garcia [Núria],
poesia breu,
poetes
06 d’abril 2015
Postals de Florència
Etiquetes de comentaris:
Arno,
Biblioteca Medicea Laurenziana,
Biblioteca Nazionale Centrale (Florència),
Florència,
fonts,
Grau Ros [Teresa 1959-],
postals,
rius,
rosers,
Università degli Studi di Firenze
01 d’abril 2015
La llegenda de Sant Jordi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)