Déu me la guardi de mal!
A l'eixida, tota sola,
veig una malva reial.
Al safareig, de basarda,
batega la llum que mor.
Allí plau, caient la tarda,
berenar d'un préssec d'or.
Travessa l'horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.
De canyes és envoltada
una aigua fent cantussol;
jo veig tota l'estelada
caiguda en el reguerol.
Els cims de la rodalia
es senten amorosits,
si per calitja, de dia,
per celístia, de nits.
En un turonet, que empolsa
un or envellit i rar,
hi ha rengs d'una vinya, dolça
com si fos vora la mar.
I tot just, en l'ombra estesa,
sona un grill escadusser,
s'enfila la lluna encesa
damunt d'un pal de paller.
Josep Carner,
Dotze poetes catalans contemporanis. 1. 1979
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada