que vosaltres mateixos,
que parleu i actueu com si no hi fóssim.
Entenc les rancúnies amagades
en la trama de paraules que teixiu
a l'entorn familiar. La casa, la llar:
una disfressa. Vaig entenent
que l'amor és una planta espinada,
forta, fràgil i estranya com la vida.
en la trama de paraules que teixiu
a l'entorn familiar. La casa, la llar:
una disfressa. Vaig entenent
que l'amor és una planta espinada,
forta, fràgil i estranya com la vida.
Parleu entre vosaltres a la llum
migrada dels secrets. Us entenc.
A mi m'expliqueu contes per dormir
migrada dels secrets. Us entenc.
A mi m'expliqueu contes per dormir
i en la foscor m'empasso el regust de mentida
que la ficció no pot modificar.
que la ficció no pot modificar.
Isabel M. Ortega Rion. Cues de Sargantana. 2019
Pròleg de Jordi Pàmias