que vosaltres mateixos,
que parleu i actueu com si no hi fóssim.
Entenc les rancúnies amagades
en la trama de paraules que teixiu
a l'entorn familiar. La casa, la llar:
una disfressa. Vaig entenent
que l'amor és una planta espinada,
forta, fràgil i estranya com la vida.
en la trama de paraules que teixiu
a l'entorn familiar. La casa, la llar:
una disfressa. Vaig entenent
que l'amor és una planta espinada,
forta, fràgil i estranya com la vida.
Parleu entre vosaltres a la llum
migrada dels secrets. Us entenc.
A mi m'expliqueu contes per dormir
migrada dels secrets. Us entenc.
A mi m'expliqueu contes per dormir
i en la foscor m'empasso el regust de mentida
que la ficció no pot modificar.
que la ficció no pot modificar.
Isabel M. Ortega Rion. Cues de Sargantana. 2019
Pròleg de Jordi Pàmias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada