(a Ramon Guillem)
L'anguilla, la sirena
dei mari freddi che lascia il Baltico
Eugenio Montale
L'anguilla, la sirena
dei mari freddi che lascia il Baltico
Eugenio Montale
Són coses que es quedaren
al paradís incert de la infantesa;
i ara és el meu destí
tan sols imaginar.
al paradís incert de la infantesa;
i ara és el meu destí
tan sols imaginar.
Imagine el meu cos
i sent com se m'esborren
els membres i els records,
i sent com se m'esborren
els membres i els records,
aquests peus que només
són ossos sense força
i la mateixa mà,
ossos de sèpia,
són ossos sense força
i la mateixa mà,
ossos de sèpia,
com l'anguila que arriba als nostres mars
des dels mars freds,
que el nostre riu remunta
i en les sèquies s'endinsa,
com l'angila maresa
o la catarrotgina,
torxa o fuet, elèctrica atzagaia.
des dels mars freds,
que el nostre riu remunta
i en les sèquies s'endinsa,
com l'angila maresa
o la catarrotgina,
torxa o fuet, elèctrica atzagaia.
I, tanmateix, tot sembla retornar
a aquella mar perenne,
com retornen les ànimes dels morts,
com retorna l'anguila del desig,
a aquella mar perenne,
com retornen les ànimes dels morts,
com retorna l'anguila del desig,
tot allò que sabem sense poder-ho dir,
que entre joncs i llinasses es contorça
i oneja el seu daurat secret,
que és ascens i fugida.
que entre joncs i llinasses es contorça
i oneja el seu daurat secret,
que és ascens i fugida.
Reduccions : revista de poesia. núm. 102, febrer 2013, p. 19-20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada