 |
Altra vegada soc
al lloc mateix on sempre arribo
Joan Vinyoli
La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.
Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l'aire com una música muda.
Invento el temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.
Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d'aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.
Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.
Només se sent una vaga fressa d'ales,
el foc blanc i l'aigua negra que bateguen
al cor d'aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.
Jaume Pont
Dia Mundial de la Poesia
21 de març del 2015
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pont [Jaume 1947-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pont [Jaume 1947-]. Mostrar tots els missatges
21 de març 2015
Illa escrita
30 d’agost 2009
El solitari
Com n’és d’esquerpa i fosca
l’ànima rebel del solitari!
Sembla l’ombra perduda d’un corb
entre el sol batent de les guixeres.
Al cel, l’ampit blau de casa seva.
A terra el dur rocall
I l’orba enyorança de la mort.
abu bakr al-balagi (m. c. 1132-1133)
Jaume Pont. Llibre de La Frontera de Musa Ibn Al-Tubbi, 2000
l’ànima rebel del solitari!
Sembla l’ombra perduda d’un corb
entre el sol batent de les guixeres.
Al cel, l’ampit blau de casa seva.
A terra el dur rocall
I l’orba enyorança de la mort.
abu bakr al-balagi (m. c. 1132-1133)
Jaume Pont. Llibre de La Frontera de Musa Ibn Al-Tubbi, 2000
Subscriure's a:
Missatges (Atom)