Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de març de 2020

Diria que l'amor humà

Diria que l'amor humà,
caducifoli, o perenne,
per ser complet
i rebrostar
en cada nou cicle,
hauria d'haver provat
el teu tast,
que l'agnòstic,
per a donar-li un nom,
potser anomena intel·lecte.



Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003
Pr.: Francesc Pané



25 de març de 2020

Teclat de piano

Blanc i negre
          (negre i blanc)
juguen a transformar-se
en una Rapsòdia en blue.



Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç, 2018
Il.: Gibet Ramon

Tercera topada

Hi ha la maqueta d'una barca
penjant com una ala ferida.
Una llum d'hivernacle marca
la biblioteca reflectida.

Ahir els cavalls, el ganivet,
els juraments en revoltim...
tot se'm va fer exageradet,
com si parodiéssim un crim...

Sabria... Llàstima, de poc...
Però el confort, de to viril,
m'ha demostrat que un bar no és lloc
per converses d'aquest estil.

Vosté se n'acaba d'anar,
un cigarret, Shakespeare obert...
Els Sonets! El món és tan clar,
amb música d'un març incert!

Tal com el sol de primavera
desfà el brodat de neu pel mig,
així la joventut primera
fuig per les vies del capritx!



Mikhaïl Kuzmín. Un peix esquerda el gel, 2019
Tr.: Arnau Barios
Il.: Lluís Gay

22 de març de 2020

Tècniques de seducció animal

Si jo fos una oreneta de l'illa de Java
dalt del declivi d'una cova
construiria un niu amb la bava
perquè tu hi puguis covar els nostres ous.
Amb les banyes de l'isard
donaria caparrades a tothom, durant hores
per quedar-m'hi sol amb tu, dalt del cim.
Si jo fos l'ocell del paradís
desplegaria les ales, el coll i les plomes
dansant follament al teu davant.
Com una balena d'esquena botria
per ensenyar-te el pit, o bé com un os polar
nu sobre la neu, jugaria amb tu.
Si jo fos un peix llanterna a la foscor
de l'oceà et mossegaria a un costat i després
em convertiria en una bossa viva d'esperma
i quedaríem nosaltres, sempre més.
Com un albatros creuaria milers de milles
de mar fins a assolir una illa deserta.
Cada any, esperant la teva arribada a l'escull.
Com una aranya paó australiana
resseguiria el fil que has teixit amb la teva olor
onsevulga que dugui. Fins i tot a la teva gola,
en cas que la dansa meva no t'afecti.

I tanmateix jo, tan sols un home,
he pintat el dormitori,
he muntat l'armari, he fet dissabte,
he afegit el teu nom a la bústia.
M'he proveït de paper higiènic
per fer-te sentir segura. I resto
a l'espera de la teva arribada, primavera meva.


Inèdit



Paolo Agrati, dins,



XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2017

Tr.: Ursula Bedogni

Dir. del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori


Amor a l'atzar

Aquest matí mentre caminava per la riba del llac
m'he enamorat d'un petit ocell
i hores després d'un ratolí
que el gat ha deixat sota la taula del menjador.

En les ombres d'un vespre de tardor
em vaig enamorar d'una costurera
asseguda davant de la màquina a la finestra del sastre,
i més tard d'un bol de brou
amb el vapor ascendent com el fum d'una batalla naval.

Aquesta és la millor mena d'amor, pensava,
sense recompensa, sense regals
o paraules descorteses, sense sospites
o silenci al telèfon.

L'amor del castanyer,
el barret de jazz i una mà al volant.

Sense desig, sense cop de porta...
L'amor del taronger de test,
la camisa blanca neta, la dutxa calenta al vespre,
l'autopista que travessa Florida.
Sense espera, sense ira, sense rancúnia,
només de tant en tant una punxada
pel petit ocell que havia fet el niu
en una branca damunt de l'aigua
i pel ratolí mort, vestit
encara amb el seu trajo marró fi.

Però el meu cor sempre està exposat
en un cavallet en un camp,
preparat per a la propera fletxa.
Després de dur el ratolí agafat per la cua
fins a una pila de fulles bosc endins,
em vaig trobar dret davant de la pica del bany
mirant-me amorosament el sabó,

tan pacient i tan soluble,
tan a lloc en la seva sabonera verd pàl·lid.
Podia sentir-me tornant-hi a caure
mentre el sentia girar entre les mans humides
i en percebia l'aroma de lavanda i de pedra.


De Nine Horses, 2002


Billy Collins, dins,


XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2017

Tr.: Jaume Subirana

Blanc

Torna la llum. Tots els motors
de la casa comencen
el tràfec. Mou
el peó de la torre
i no esperes saluts. Mira sempre endavant:
ara tens el mirall de la peça enemiga.

Hi ha tres dits de pantalla amb el teu tors
fantasmal. Colors vius
de confeti viatgen lents pel sostre.
Cal netejar l'ampit de la finestra.

Veus llunyanes, petjades veïnals.

Canvia alguna cosa dintre teu,
com si ara et definira
una nova escultura.


Ivan Brull. Escala de grisos, 2019

21 de març de 2020

Retorn a Catalunya

Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi.
Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
Em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades,
dir tes llaors, oh terra de salut!,
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.



Josep Carner. Poesies escollides, 1979

Ed.: Joan Ferraté

Animulae

Sovint somio els fills que no he tingut
i em prenen per la mà fins a les portes
d'un laberint perdut de fulles mortes
i brollador estroncat. Un xiscle mut,
un plor enteranyinat de vies tortes,
    ens mena al cau d'un déu que juga a fet,
a cavall fort, a la gallina cega.
Sóc jo qui para, el pare que renega
i es nega en un estany d'amor quiet,
els ulls esbalaïts i el cor distret.



Francesc J. Gómez. A l'enforcall, 2019
XVII Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater

Dos velers blancs

      Baixa, sol resplendent, poc s'ocupaven
      de tu; no et coneixien, oh sagrat,
      car sense esforç i amb calma
      damunt els qui s'esforcen t'has alçat.

       Johann Christian Friedrich Hölderlin



Dos velers blancs
es creuen sobre el blau.
La línia de l'horitzó
la depassen les puntes de les veles.

El cel i el mar
tenen dos punts de contacte.



Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003
Pr.: Francesc Pané

De sobte, un vespre, a Matlock Street

Afanya't.

No facis cas dels emissaris amatents
i ben peixats de la prudència,
de la dolça catxassa dels eunucs
que discursegen al gimnàs o a les piscines,
del cafard indolent,
o d'inertes Arcàdies.

Recull aquest piló de runa i fuig
de la tendresa sense objecte, del sarcasme
de les finestres invidents, del fred
impietós que et clivella les mans,
aquestes mans feineres que es despullen
de tot, per esperar-la.

Afanya`t.

No deixis que t'empaiti
la negra lluentor dels atzucacs.


Jordi Larios. Rendevous, 2013

Cerimònia

                Amar es combatir, porque el mundo cambia si dos se
                         miran y se reconocen.
                         OCTAVIO PAZ


Com un miracle

esmicolar amb carícies
cada racó de corfa maldestre,
cada tros d'escut matusser.

Saber encara

que si m'acarones el coll,
per exemple,
ja podem dir missa.



Anna Fernández. Cova, 2019

Il.: Judith con H

19 de març de 2020

Naus de nous

Amb les closques
de les nous
avui hem fet naus.
Amb els papers
de les postres
hem posat veles.
Amb els escuradents
de la carn
hi hem fet rems, quilla i pal.
I amb la panxa plena
ens hem fet a la mar
en tarda de tempesta.

__________________


Naves de nuez


De las càscaras
de las nueces
hicimos naves hoy.
Con las envolturas
de los postres
les pusimos velas.
Con los palillos
de la carne
remos, quilla y mástil,
y con la panza llena
nos hicimos a la mar
en tarde tempestuosa.




Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas, 2014
Tr.: Orlando Guillén
Pr.: Andreu Subirats

18 de març de 2020

La poesia és allò més concís

La poesia és allò més concís.
Diria que escric amb aquell instint
de posar ordre al caos.
La poesia és un conhort de l'esperit
i és un valor transmissible
a qualsevol edat.



Josefa Contijoch



Fragment de text extret de:

Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. Versòdrom. Autora del mes, maig 2012 

15 de març de 2020

¡Que les muses t'inspirin!

                              A qui s'inspira pencant


Si mai beus a les fonts
que tant guarden les muses,
faràs caure mil pluges
de cançons, llamps i trons.

I si et diuen: «¡Cantaire,
que ens inundes el món!»,
tu els respons: «Un segon,
que us componc un paraigua».



Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella

còdol

còdol
tants com estrelles als teus hemisferis
com cadascú qui et contempla
vora el riu
i en el teu sacsejar-lo
ens reverberes una altra cara
de la lluna






M. Dolors Coll Magrí. El còdol i els seus cercles, 2019

34è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de
l'Ajuntament de Roda de Ter i la Fundació
Miquel Martí i Pol, 2018

11 de març de 2020

El matí

Un gavot temorenc aixeca el vol,
travessa esllavissat l'ampla vessana,
trencant l'alè del vent fa un giravolt;
mou els sembrats l'oreig que alça i espolsa
les espigues amb càlides remors,
i una olivera esquiva fa paisatge.



Núria Esponellà. Un vent, una mar, 1994

10 de març de 2020

La vida al camp

   Feliç qui viu al camp i cull fruites madures
i amb llargues caminades alterna les lectures.

   Feliç qui sent l'olor suau de les garrigues
i tot covant descolga estàtues antigues.

   Feliç qui rega un hort en temps de primavera
i pot llegir un bon llibre davall d'una olivera.

   Feliç qui sap unir l'amor de la natura
al reposat deler humà de la cultura.


                              Perpinyà, 4 de març del 1947



Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera : poesia inèdita, 2019

Presentació: María José Figueras Salvat, Josep Poblet i Tous
Ed. i intr.: Elena de la Cruz Vergari

8 de març de 2020

Trobar amb els anys

Trobar amb els anys la saviesa que discerneix
creadora la diferència que hi ha entre un munt
de versos contingents i un poema necessari.



Pons Ponç. El rastre blau de les formigues, 2014

7 de març de 2020

aquest matí

aquest matí
he dit a les flors
el que faria per tu
i han florit





Rupi Kaur. El sol i les seves flors, 2017
Tr.: Bel Olid

Esbós d'una poètica

                                    Per a en Dominic Keown


Les paraules maldestres ofereixen,
de tant en tant, besllums d'un paradís.




Jordi Larios. Rendezvous, 2013

6 de març de 2020

Art

Treballes amb les hores que has perdut,
amb fulgors inservibles i moments de rebuig,
tan sols amb l'esperança de reviure
objectes menyspreats pel comú dels records.
Aquest indòcil món 
arreu et va encerclant, emmudint foscament
o parlant amb l'oblit de les paraules.
Reticent, et percaça
tot allò que et defuig, ferint silencis
que semblaven eterns
o descobrint que no hi ha verbs passats
sinó obstinadament presents. Amb certs objectes,
presagis i temors, has bastit una veu.
Ara caldrà que els altres en diguin art, d'això.



Lluís Calvo. La llunyania, 1993

5 de març de 2020

era més que balança

era més que balança
era equilibri i més
qu'equilibri era el pes
de set i set catorze
centes caixetes d'en tu sí
asmes sense numerar al
al platet de la banda d'aquí...



(Fragment)


p. 217

Enric Casasses. Uh, 2006

1 de març de 2020

Respirar

Des de l'arrel, escric.
Amb l'impuls de la sang
que enterra les aus al sorral
i els trosseja els ossos.
Amb l'espasa del vent que mutila l'onatge,
amb l'ull cec de l'estany
per on llisquen el foc i les brases cansades.

Escric des de l'arrel.
Per bategar amb els boscos
i enfilar el laberint dels branquinyols
nuats al gran ofec del temps,
quan respirar és la mort inajornable. 


Rosa Font. Des de l'arrel, 2009

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008

Què ensenya Senyor Ocell?

─ Què ensenya Senyor Ocell?
─ A no embrutar-se les ales,
a fer nius sense martell
i a escapar-se de les àligues.



Tren de paraules, 1997


Text: Josep Maria Sala-Valldaura

Il.: Carles Porta

Camí de son

Camí de son
i de memòria
         els llibres tancats
Algunes línies
Al capdavall d'un signe
          que separa


___________________


Camin de sòm
e de memòria
          los libres tampats
Qualquas règas
Al cap d'un signe
          que dessepara



Joan-Peire Tardiu, dins,

Reduccions : Revista de poesia, octubre, 2004, núm. 80, p. 47

Tr.: Montserrat Camps