T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per evitar espantar-te. I he gaudit en silenci del teu cant, i en secret, de la teva dansa. No he temut res, dels teus ulls fràgils no podia esperar venjança: per haver vist com et cobries de flors, per haver vist com et vesties d'àngel. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lantana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lantana. Mostrar tots els missatges
13 d’octubre 2013
Fada
Etiquetes de comentaris:
actituds,
àngels,
bellesa,
boscos,
danses,
estimar,
flors,
fragilitat,
intimitat,
lantana,
López Garcia [Núria],
Parc de Diagonal Mar (Barcelona),
persones,
respecte,
ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)