El país dogon és com gegantesc jardí budista, on tot té sentit, però sentits diferents alhora. Una geologia excepcional amb
intervencions mínimes i justes. Combinació d'accidents
i d'intervencions. Tots els camins dogons són camins
iniciàtics. Gent que va a peu.
Grans dies a Gogolí sense pintar ni escriure. Visites
de tots els vells notables del poble. Volen fer-me una
casa a un lloc especialment bo, sobre el barranc, a sota
d'un baobab, al costat de l'aigua.
(Fragment)
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amonville Alegría [ Nicole d']. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amonville Alegría [ Nicole d']. Mostrar tots els missatges
28 de novembre 2012
El país dogon
Etiquetes de comentaris:
Àfrica,
aigua,
Amonville Alegría [ Nicole d'],
baobabs,
Barceló [Miquel 1957],
camins,
casa,
Dogon,
escriure,
Gogolí,
Mali,
pintar,
pintures,
sentit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)