Les veus són mudes
fins que no parlo per elles.
Quan en conec el so
em trobo entre
dos focs. Un
és verd fosc i l'altre,
del color del meu cervell
adormit. Entro
al nou món
on el pensament de la mort
ja no em sulfura.
Serà bo ser
un estrany i sempre
conèixer les normes
de visita per anar endavant, enrere
i de costat.
Al matí em posaré
un vestit amb muscleres
enormes. Porto roba
de plàstic platejat.
El moment que pujo al cotxe
es posa a volar.
Jugo amb la canalla
i transformo
nassos
en orelles.
Com un rellotge el cor
se m'acosta
a la criatura
ardent
i s'hi queda.
Ara comptaré
el segle
en uns i dosos.
Aquest matí
totes les veus que he somiat
parlaven alhora.
Quin privilegi, ser aquí
entre vosaltres!
A partir d'ara
viurem
en temps de pròrroga.
fins que no parlo per elles.
Quan en conec el so
em trobo entre
dos focs. Un
és verd fosc i l'altre,
del color del meu cervell
adormit. Entro
al nou món
on el pensament de la mort
ja no em sulfura.
Serà bo ser
un estrany i sempre
conèixer les normes
de visita per anar endavant, enrere
i de costat.
Al matí em posaré
un vestit amb muscleres
enormes. Porto roba
de plàstic platejat.
El moment que pujo al cotxe
es posa a volar.
Jugo amb la canalla
i transformo
nassos
en orelles.
Com un rellotge el cor
se m'acosta
a la criatura
ardent
i s'hi queda.
Ara comptaré
el segle
en uns i dosos.
Aquest matí
totes les veus que he somiat
parlaven alhora.
Quin privilegi, ser aquí
entre vosaltres!
A partir d'ara
viurem
en temps de pròrroga.
1 de gener del 2000
Jerome Rothenberg, dins,
Nit de poesia al Palau : XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2011
Traducció: Montse Basté i Hara Kraan
