Olivera amb ocells

Olivera silenciosa entre parets seques,
mística olivera enmig de les vinyes,
presència bíblica antiquíssima vinguda del mar
a la terra fèrtil d'una Galilea empordanesa,
sovint m'hi abraço per sentir
el seu dolor callat sobre la terra
com un plany que neix i mor en cada albada.
Un vent tebi de mitja tarda alça la pols platejada
de les fulles d'un verd metàl·lic
tremolós i aspre.
Em plau envoltar la soca rugosa i clivellada,
el tronc retort, la seva pell acerba
i sentir la saba que batega com un cor
sota l'escorça
i al capvespre escoltar els ocells que van callant
fins adormir-se entre les branques.

Isabel Oliva Prat
(Girona, 1924)
Inèdit, 2015

De: Olivera (Olea europaea)

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 193

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

com la fruita

com la fruita macada quan tanca el mercat

com la copa de més com l'ullal del neguit

com la cursa d'asfalt que m'ataca la nit

com el seductor de bar comptant diòptries al cul del got

com l'extinció sobtada de la teva llengua en la meva boca

com la mirada més sibil·lina com la serpent més precisa

com enroscar-se en la nit com un pecat de carmí

com mirar-se al mirall i trobar-hi una esfinx

com l'agulla més fina inoculant-me verins

com l'error de pronúncia en les llengües foranes

com el pam de península subjectat a la terra

com la fúria del teclat quan escrius el meu nom

com ser cendra en la fosca i inflamar-se a l'albada

com el serf de la gleva com la terra cremada

com el curt de la classe com l'amor sense casa

com els ulls entelats de la bèstia cansada

com guaret com l'oblit  com fer tabula rosa

com el pes dels meus morts quan s'acaba la tarda

com el dubte felí com el nus de la soga

com el centre del món del siamès egoista

com l'error de càlcul del suïcida

com la teva festa i la meva misantropia:

així jo,
així jo.

ucraïna, 15 de 6 del 8

Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009

Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet.

Des de la plana

Des de la plana somric als turons
perquè deturen, un poc, el temps innoble.
Sé que allà hi fondeja de bon grat:
s'hi sadolla i hi creix.
                     D'amagat, però,
ens llença una migrada xarxa de pressa.
Tot escasseja a terra baixa!
A punt d'albada, arriba i ja ens encalça.

Àngela Ribas i Lacasa. El temps innoble. 2002

Premi Betúlia de Poesia 2002 de Badalona.

Pròleg de Joan Argenté.

Cançó de fer camí

Hi havia un mar lluny de tu
sense arena i sense calma,
gavines cegues al far,
tres peixos dalt d'una branca
i una ciutat treia fum
sempre d'esquena a la platja.
Abans de tu, tot això
eren camps d'herba cremada.

Un monstre jeia adormit
allà on recuso l'entranya
sempre amb un ull mig obert
per si l'amor no es quedava
i amb un bram rompia el mar
i queia a trossos la casa.
Abans de tu, tot això
eren camps d'herba cremada.

Abans de tu, quatre rius:
un d'asfalt que arrasa l'aire,
un de rovell a les dents,
un de tristesa enfangada
i un d'alegria petita
d'intuir-te en cada albada.

De: I. El silenci de les erugues

Sònia Moll. On fugirem, amor. 2025