al lloc més àrid del planeta
allà on el fred glaça les nits
i cremen els migdies -incendis sense foc-
al desert d'Atacama a Xile
hi ha relats hi ha llegendes memòria
una llegenda remota que convoca la vida
la vehemència tenaç de qui creu en el sí
de qui vol resistir i vol fer demà
res d'això no sabia
fins que he mirat de prop aquests teus ulls
De: Emergència
Mireia Calafell. Si una emergència. 2024. P. 52
Epíleg de Pol Guasch.
Premi Carles Riba 2023.
ara mateix
hi ha algú que espera en una sala d'hospital
mira amb angoixa el pom aquell rellotge
i en els seus ulls ens hi veiem nosaltres
la seva por és la nostra com ho és la seva súplica
que s'acabi l'espera i arribi un desenllaç la coda el punt final
un plor creua parets el passadís tot l'hospital
però no hi ha manera tampoc així recordarem
que l'emergència pot ser un brot el voler néixer
les contraccions
Mireia Calafell. Si una emergència. 2024
Epíleg de Pol Guasch.
Premi Carles Riba 2023.
