Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seny. Mostrar tots els missatges

21 de febrer 2024

Triomf del present

Després de tants d'anys, de tant de temps,
han tornat a cercar-se en aquesta ciutat
plena de records gairebé oblidats.
Han tornat a cercar-se sense saber per què,
delerosos de reviure la joia
d'uns anys fatalment perduts.
I en aquesta cambra, vulgar en tot,
d'antuvi amb reserva, meravellats després,
han tornat a descobrir allò
que creien ofegat pel seny impúdic.
Ja res no els importa.
Han romàs tancats, closes les persianes,
vivint a deshora, menjant de nits,
com si, de debò, s'acabessin de conèixer.
I mentre riuen i s'estimen
van gravant, amb el foc de l'amor
que de nou els ha lligat, cegament,
a despit del curs fatal del temps
—a despit de la por i de l'experiència—
aquest triomf exuberant del present,
un goig que ja mai més no podrà exhaurir-se.


Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983

02 d’agost 2022

Lletania de la mare

Tu, que donares el teu millor bes
                                      per fer-me possible;
tu, que sentires glatir ta carn jove
                                      del goig d'esperar-me;
tu, que sofrires la unglada roent
                                      del dolor de lliurar-me;
            BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!
Tu, que venceres l'horror de les nits
                                      de perill per vetllar-me;
tu, que cercares la vena del seny
                                      amorós per guiar-me;
tu, que deixares tot altre plaer
                                      pel plaer d'ajudar-me;
            BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!
Tu, que plorares d'orgull i de goig
                                      i volgueres comprendre'm;
tu, que fremires d'espant allunyant
                                      l'ocasió d'esgarriar-me;
tu, que pregares per mi reclamant
                                      tot un món per donar-me;
             BENEÏDA SIGUIS, MARE, BENEÏDA!


                                                             1963



De: Vivències.

Obra poètica inèdita.


Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

30 de juliol 2022

Eco

                 A Maria-Lluïsa Palau


-Explica'm, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
                                           -Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.


Joan Brossa, dins,

X Festival Internacional de Poesia de Barcelona.

Palau de la Música Catalana. Barcelona, 25 de maig de 1994

Direcció del Festival: Àlex Susanna

04 de febrer 2022

Borrombori

Amb un repicar de portes i finestres,
la tempesta es fa sentir
com uns militars colpistes.
Després, vindrà la calma i el seny.
Però, si el pregonem en la nit,
mil arbres s'hauran partit pels llamps.




Àngel Fabregat Morera, dins,



Direcció: Eli Huertas i Marta Mayoral Roca

Certamen de Micropoesia Joan Baptista Xuriguera

25 d’octubre 2020

Lecha dodi

Venir fins a tu amb la certesa del sisme, amb l'absoluta certesa
que els contraverins se'ns acaben, amb la refotuda absoluta
certesa que els seguitoris ens menen al pou i amb l'exorbitant,
monstruosa, colossal i refotuda absoluta certesa que això no
se salva ni girant-nos la llengua ni foradant-nos el cos ni 
prenyant-nos de nit pels racons més insòlits i estranys i venir
fins a tu i haver-ho volgut quasi tot, menys haver-t'ho dit tot,
i que aquesta mena de cosa que ha estat massa dita sigui
l'invent, sigui el rampell o sigui l'amor més calmat, ponderat,
assenyat, mesurat i el més prudent que haguem vist mai.



Blanca Llum Vidal. 2019

Il·lustracions:   Alba Rivadulla

Editors: Julián Acebrón i Amat Baró

20 de setembre 2020

agramunt

he passejat per aquest bladar,
una i altra vegada. hi he buscat
l'encontre del camp amb el límit del cel,
però la línia fosa se m'escapava dels ulls.

he passejat per aquest bladar,
n'he comptat els grans per endur-me
als passadissos de la nit alguna certesa,
paus terrenals, la substància del pa.

hi he perdut el seny i la veu,
hi he confós el blat amb els estels,
he abrasat la terra amb paraules de sal.

però tot de cop, se m'obre la tanca del cel,
deixo enllà dels mots el mutisme del temps,
i passejo per aquest bladar com sota una lluna nova.
sé que podré contar una llavor rere l'altra,

seguint l'antic recompte d'estacions,
i trobar, a cada mota, veus amagades
per recordar, abans que sigui tard,
els gestos perduts de garbers i segadors.


III

Yael Langella, dins,



Reduccions : revista de poesia. Núm. 83 (setembre 2005)

25 de juliol 2020

Quan veig tants de poemes

Quan veig tants de poemes que
llimats per tanta tècnica
resten reduïts a l'esquelet,
desvestits dels sentiments,
i veig i sento els teus viure
entre energia i passió
on fins i tot la mort
pren vida sensorial,
sento que ni tu ni jo
anem desencaminats
intentant obrir camí
pels camins difícils 
on es conserva la vida
dels sentiments i dels fets
que a voltes no es deixen
atrapar entre maneres arcaiques
i ens cal recórrer a mots nounats
i a ritmes encara no acceptats
pels doctes assenyats.
La mort, sense matar-nos el cos
mata tants de sentiments
en nom dels tècnics de torn
que frenen tot allò
que vol dir vida.
Quan veig tants de poemes 
limitats per matemàtica castradora
em giro i miro els teus, fets de passió
i d'enteresa, tan trastornadorament bells.




Sofia Chiaraviglio. Circolarità, 2005

Traduccioó de Ricard Creus.

Poesia extreta de Reduccions : revista de poesia, maig 2007, núm. 87, p. 87-88

12 d’octubre 2019

Les meves, són històries per vendre pels carrers

Les meves, són històries per vendre pels carrers.
(Jo era menut, passava
el del Crimen de Cuenca,
espellifat i picat de verola,
amb l'escreix d'un borni,
i una vara de freixe
per indicar l'horror dels episodis.)
N'hi ha de grogues
com la flor de l'acàcia i els canaris,
de verdes com les fulles del bambú,
de vermelles com postes de sol i tomàquets madurs,
i de blaves també, com els ulls de les noies.
Però no les venc encara,
el temps és inclement,
esperaré una nova primavera,
quan el colom, ai, de la pau
s'aculivi al penell de l'alcaldia
i emmudeixi el galàpet,
quan torni Sant Francesc
i a corre-cuita amaguin capes pluvials i mitres,
i tots mengem al mateix plat
i tots bevem d'una sola aigua.
Qui no entengui
que es tanqui en cambra fosca,
que es pegui fort al pit
i es posi pedres a la boca.
N'hi haurà de tots colors,
per dar i per vendre,
per recordar què fórem
i allò que podem ser.
A cada u seny i bondat
per a triar la seva.


Xavier Benguerel, dins,


Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona

21 d’abril 2019

CLEDA DE CLAMORS

El plany poruc, estel a la botiga,
no tempta ni destria la tristesa,
per això el fred aquí muda en certesa:
l'hora no és senyora de la intriga.

Triguen els fruits a l'arbre i també triga
el floc de neu que dona fortalesa;
la lletra, insecte al llibre, llima estesa
la cleda de clamors nova i antiga.

Garrit, enllà, provant el foc o gruta
endins, els tombs del cant a trenc del dia
em saben dur una oferta que no embruta.

La solitud, el seny i la disputa
són nusos de la cinta que destria
el destí obert. I torna l'alegria.




Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996. 2a ed. rev.
Pr.: Jaume Pérez Montaner

04 de novembre 2018

Aquest llibre

Aquest llibre és el més clar
de tots els nostres: el pots
obrir com per entrar a casa.

Hi trobes totes les coses,
ben ordenades, amb seny.
I sempre et respon, si dubtes,

exacte: aquest és el llibre
que no menteix. També els somnis
els trobaràs definits.

És el llibre que sabia,
del nostre vell patrimoni
ーmalbaratat per algun

hereu escampa, delmat
pels mals administradors,
usurpat pels forastersー

salvar el millor! El que pot
refer-ho tot! Aquest llibre
ha de viure als nostres llavis,

i viurem, no serem orfes
sense saber el nostre nom.
I farem que els fills aprenguin

de mantenir les paraules.
Com elles ens mantenien
pel desert dels dies àvols.

Aquest llibre és una casa
i nosaltres els hereus.



Ramon Comas
Tarragona, 1935


Antologia d'homenatge a Pompeu Fabra. 1968

Pròleg de Joan Triadú


20 d’agost 2018

Llegeix i aprofita

Palafolls : un racó del poble (al fons es pot veure el castell de Palafolls) per Teresa Grau Ros
Llegeix i aprofita, observa i imita,
reflexiona i treballa, i ocupa't
del bé: conrea el teu tros d'existència
suant per als altres: fes-ho amb el seny!
Per tu hi ha llavor que arrela en la terra,
fruiter que remunta els marges del sol,
serena que arrauja el pit i l'esquena
i omple la vista amb miratges blavencs.
Anònim miracle encercla la vida:
calma sencera de viure sencer!


De: Noli me tangere, III, p. 32

Miquel Figueras i Vallès. L'escaire d'or. 1992
Pròleg: Pere Sànchez i Ferré

19 de gener 2018

Mallorca

Serra de Tramuntana, Mallorca per Maria Rosa Ferre a Flickr
El rei més ben plantat, Jaume Primer,
mira la mar d'un tremolor que brilla
i el tempta el camí blau vers la dolça illa
on fruiten l'olivera i l'ametller.

Tot blanc de veles, l'estol mariner,
l'embravida verdor, cobreix i abilla;
l'onatge fa sageta de la quilla
disparada a Salou amb ull certer.

Conquerida la terra filial
i conreada per catalans braços,
la fe serà llavor de catedral

i seny i llengua volaran audaços
fins esdevenir geni universal,
de Turmeda i de Llull seguint els passos.



Albert Pera i Segura
Mataró


09 de juliol 2017

Pont del nord


Il·lustració de Mercè Espiell del llibre: Un Pont de versos = Un puente de versos = A bridge of verses = Enn brug van verzen per Teresa Grau Ros
Hi ha un abans i un després,
una esquerda en el temps,
l'ansietat amara els senys.
Òrfena, l'ànima s'esvaeix,
no queda cap joia al cor.

Els colors empal·lideixen,
el món muda al gris.
L'abisme t'intimida.

No veus com el pont es basteix
ni sents com algú et crida,
fins que se t'acosta, t'agafa la mà
i t'acompanya per travessar
el llarg pont del nord.

Aquí estàs entre iguals,
ells encenen la teva llum,
abrandes el caliu de la llar.
No deixis passar l'hora màgica
i atia la flama del sud.


Marieke Maerevoet, dins,

Un pont de versos. 2017

Il·lustració de Mercè Espiell.
 

20 de maig 2017

Les nous del berenar

Una fonteta raja al peu de la noguera.
Allà van cada tarda a berenar els infants:
potser la font n'imita els salts remorejants.
I la noguera, a tots, els fa de mainadera.

El més petit de tots a sos germans digué:
-Les meves nous, les meves, jo vull picar-les ara-.
Fa, saberut, el gran: -Si en vols, les picaré.
Tu no, perquè en eixint de casa ha dit la mare:
A Mirtil no li deu el roc: és tan petit!
Quan pensa de picar la nou, es pica el dit.
-No ho creguis -fa el menut-. Agafo el roc, veuries,
sense cap dit a sota. -Ningú no el creu de re.
Com el que fa de gran es plau en tiranies!
Mirtil pica de peus i crida com un be;
i, amb el rebec, les nous, per terra cauen totes.
El gran gira l'espatlla dient: -Tu sempre botes-,
i ja oblida, amb aire superbament serè.
L'altre germà, però, que de reüll se'ls mira,
veu que Mirtil, picant de peus, en dansa d'ira,
sense saber-ho, esclafa les nous que li han caigut.
I va vers ell, distret, com de no res temut.
Pren cada nou, la menja (ningú no se n'adona).
Car, si amb plaer s'empara del guany de cada estona,
no hi escarafalleja ni se'n gloria pas.
Que el seny defuig, alhora, topades i escarràs.



Josep Carner. Els fruits saborosos. 1998

Edició: Esther Centelles

23 de gener 2016

Els anys

                              A Anna Murià



Hi ha aquest coratge tan teu
amb què fas front als estralls
del temps. T'aguanten l'humor
i el seny. Contemples els anys
emmirallant-te en exemples
de moltes vides tan plenes
com la teva, i per això
també ets el nostre mirall.
Veus l'inici i el final
del teu cicle amb un serè
equilibri. És natural
per a tu allò que temem
els qui voldríem tenir-te
per un sempre que durés
tant com duri el nostre sempre.



Feliu Formosa. Feliu Formosa. Poesia. Seleccions. 2000

30 de novembre 2013

Oda als arbres de la Rambla

Oh guaites de veles i d'ones,
lleials a les cases i al patri costum,
als braços, encara, divines corones,
i, al seny, esperances negades en llum!



[9]


Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013

Edició: Jaume Coll Llinàs

19 de juny 2013

50è aniversari

Quan arribes als 50
no ets vell ni ets jove,
no ets antic ni ets modern,
no ets dèbil ni ets fort,
no encetes la vida
ni ets a l'ocàs dels teus dies.
Però ets més vell
i l'edat et fa venerable,
ets més savi
i la saviesa t'empara,
ets més assenyat
i el seny governa la nau.
L'esdevenidor no compta,
roman parell,
lliure d'esperit com ets,
roman alegre i jovial
i per ventura Déu et beneirà.



Tsoltrim N. Shakabpa. Records d'un tibetà : recull de poemes. 2002

Traducció de Caterina Roma
Pròleg de S.S. Dalai-Lama

17 de juny 2013

Seny

El seny és un tret característic de la nostra personalitat
col·lectiva. Els pensadors que han reflexionat sobre la
nostra manera de ser com a poble identifiquen aquest
valor com una de les nostres qualitats més reconegudes
arreu. Des del filòsof vigatà Jaume Balmes, fins al
filòsof gironí Josep Ferrater Mora, el seny apareix com
una de les qualitats que defineix la nostra personalitat
moral i que ens ha fet i ens fa mereixedors de respecte
a tot arreu.

Aquesta virtut es manifesta en el mode de prendre decisions
i d'executar-les. No s'oposa a l'entusiasme, ni al vigor. És
una qualitat molt noble que ens fa reflexius i ponderats,
analítics, però no covards.



(Fragment)


Maria Batet ; Francesc Torralba.
El valor d'emprendre : el futur és d'ells, 2011


25 de maig 2013

Nosaltres tots, castellers

Per a l'estimat Lluís Mercadé,
que m'ho ha demanat.


S'aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses

Truquen a portes
d'oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.

Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.

Volem la força
dins l'ordre perfectíssim
de la mesura.

En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.

Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?

Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.

Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.

Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.

Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.



Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984

11 de novembre 2012

Lleialtat

DSC3255 PARLAMENT DE CATALUNYA per Antonio Castells a Flickr



El seny és esmussat, l'ull es desmenja
de l'esblaimat dibuix de l'aparent;
enllà de ma finestra indiferent
s'arrosseguen les esmes d'un diumenge.-

Que vanament aquell tapís no penja!
El cos suau, la cara resplendent
apaguen, en final desvagament,
la deessa que riu i la que es venja.

Ans que la nit final em sigui a punt,
al fatídic avui tombo la cara;
tan envilit, em sembla ja difunt.

I un nou esclat de fe m'anima encara,
i torno, cor batent, a la llum clara
per galeries del record profund.



Josep Carner. Poesia, 1992