Que vives semblen

Que vives semblen,
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria
la boira les apaga.




Entre l'herba i els núvols

(Tannkas)


Màrius Torres, dins,

Tria de poemes de Màrius Torres enviats
a Joan Sales (octubre - desembre 1938)



Màrius Torres. Tries de poemes : 1938. 2017

Edició facsímil

A cura de Margarida Prats i Joan Ramon Veny.

Càtedra Màrius Torres, Universitat de Lleida.

Dia de maig

El cirerer se'ns ha mudat

      vestit de lli:

aquest matí del mes de maig

      vol donar el sí.

Les branques són com un punxó,

      de blanc cobertes

fins a l'extrem d'un embolcall

      de flors obertes.

Bufava el vent, queia la neu,

      i ja era bell

però ara n'és més, amb la bellesa

      a flor de pell.

A ple hivern el seu encant

      era un miratge

de la vida, absent com l'ombra

      del seu fullatge.

Ja no és cap figura ombriva,

      cap aparença,

és tot bellesa, amor, vivesa

     i recompensa.

Matí de noces, matí de sol,

      la núvia espera

aquell espòs que li han promès

      que era per a ella.

Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000

Traducció: Ferran Bach

Lluna ciutadana

no et mira ningú,
Fanals, bombetes
i llums de neó
et treuen vivesa,
et lleven claror,
t’anul·len, t’ignoren,
tu en tens desconsol
i et cauen les llàgrimes
en senyal de dol.
Les llàgrimes càlides
es tornen estels,
s’escampen airoses,
decoren el cel,
i a la terra
un ximple poeta
de badoc mirar
que se sent Virgili
i està enamorat,
et fa quatre versos
un xic malgirbats.
La lluna xamosa
i ja consolada
fins sent un calfred
i mig riallera
li pica l’ullet.



Maria Rosa Barrera. Camí a ponent. 1989

Il·lustracions:  Riu Serra.