De la meua finestra estant

Ha tornat, el xut
al meu ampit.
En redó ens mirem a manera de compenetració.
És el mateix que a l'encalç de l'oreneta
fueteja el fullatge del xiprer.
Tot un estol fugint-ne en estampida.

Que innocentment
la vida s'obre camí amb la mort
i viceversa.

M. Dolors Coll Magrí. De mineral. 2022

maraigües

       el tiempo no envejece
       Mercedes Carrión Masip

aigüesmare
font, piques, mullena
i rentador social

infància d'aigua
a secà llegint boires

estampida!

Teresa Grau Ros

Preludi

Seràs bec de garsa
en la trobada
seré aroma de sàndal
serem
estampida d'ocells

capvespre/floresta enardida/
ocasió simple
d'una nova
aurora




María Isabel Pazos. Que hi ha algú ? : 34 poemes. 2003
Edició de Pilar Cabot