Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

29 de febrer de 2020

El cor d'una poma

En el cor d'aquesta poma
hi ha un piset ben arreglat.

Amb un cuc bona persona
que fa un temps que el té llogat.

Hi respira bona aroma
i té el pis molt ben aïllat.

El menú és ecològic:
menja fruita a cada plat.

I com que és al centre històric
hi ha una gran tranquil·litat.

Així doncs tot és bucòlic,
és un cuc afortunat.

Però el perill és avorrir-se.
De moment no té veïnat.

I per això, per esbargir-se,
treu el cap per un forat.



Paraules amb cap i peus, 2011
Text: Salvador Comelles
Il.: Mariona Cabassa

El que hauria d'haver dit amb un haiku

Surt la lluna plena
sobre els cingles,
més amunt dels avets
i la fageda nua.
Respira molsa i líquens,
solitud, pensament,
llunyania.
L'aigua de l'estany,
muda, reposa.
Neixo entre els boixos.


Amadeu Vidal i Bonafont. Emboscada, 2019

Pr.: Jana Balacciu Matei
Epíleg: Cèlia Sànchez-Mústich

XXIII Premi de Poesia Màrius Torres, 2018

28 de febrer de 2020

La xarxa

Somiava un món tan foll
que un ratolí m'ajudava
a navegar per la taula:

sóc mariner de pantalla,
l'ordinador és el moll,
i els ulls
            fan de fars del viatge.



Josep M. Sala-Valldaura. Disfresses, 2002
Il.: Carme Julià

Jo

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m'entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l'amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta.
Lletraferit de la A a la Z
en llengua fosca i en país petit!


D'El verd jardí, 1972



Narcís Comadira. Quan em llegiu : poemes triats i comentats per quaranta-set lectors en el setantè aniversari de l'autor, 2013

Ed.: Carme Arenas, Josep Maria Fonalleras, Esteve Miralles i Jaume Subirana

25 de febrer de 2020

Potència

Hi ha dies que et falten les forces,
et falta potència i el treball
es fa feixuc. Perds velocitat 
amb el frec dels anys.

I et preguntes
quina potència necessitaries
per arribar al final del camí
amb dignitat i d'on trauràs
el quilowatts, quan la llum
de les paraules
t'abandoni.

________________

Hay días que te faltan las fuerzas,
te falta potencia y el trabajo
se hace pesado. Pierdes velocidad
con el roce de los años.

Y te preguntas
qué potencia necesitarías
para llegar al final del camino
con dignidad y de donde sacarás
los kilowatios, cuando la luz
de las palabras
te abandone.



Assumpció Forcada. Química i física = Química y física, 2012
Tr. al castellà: Assumpció Forcada i Ángeles de la Concha




23 de febrer de 2020

Caminants

D'algun indret incert
he vist escapar
tots els mamífers nòmades
que d'infants vam arraconar.

Ens planyen en amagatalls
transparents,
lliures de límits.

Tenen la forma del vell pastor
que fuig d'un ramat sedentari.


Anna Fernández. Cova, 2019
Il.: Judith con H

21 de febrer de 2020

L'hivern clos perdia espai

L'hivern clos perdia espai.
Se'ns han fixat estàtics els instants,
callats. Cap còdol no sentim,
no es despulla tardà el matí de sal,
no intuïm els símbols del present.
Suspesa, la inquietud de la imatge.
Vinclats al fons més límpid de les copes
el blau del mar i el sol del moll, encès.


Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017
Ed.: Andreu Subirats i Toni Cardona

Flamenc

Dins l'aigua mansa, ell,
color de rosa,
lentament es posa.
Les potes són dues canyes,
el bec negret i encorbat,
i el coll com un tub de goma
cargolat.

Els flamencs són elegants,
trien, per al seu banquet,
crancs, algues i algun peixet,
i de les gambes són fans.

Quan s'envolen cridaners,
a centenars i milers,
deixen el cel tot rosat,
i el públic bocabadat.


Josep Vallverdú. Bestiolari 2, 2017
Il.: Manuel Cusachs
Pr.: Josep-Lluís Carod-Rovira

16 de febrer de 2020

A una oreneta

Menyspreen els teus xiscles d'alegria
el mot inútil i la vil cançó;
tes ales, afanyant-se tot el dia,
frenètiques esborren la lletjor.





Josep Carner. Poesia, 1992
Ed.: Jaume Coll Llinàs

Cançó del fruiter

A Celdoni Fonoll,
amb una abraçada
de llaüt.


      Jo sóc un arbre
a la vora d'un llac
      amb un fullatge
que fa una ombra frescal
      i dotze branques
que floreixen tot l'any.

      Que fruito besos
de llimona o de mel
      o bé de menta
-i algun cop de poncem-
      o de maduixa
o de llet amb cafè.

      Jo sóc un arbre
arrelat en un clot
      que gronxo nenes
oloroses de bosc
      i dono fruita
a les noies del volt.



Poema: Miquel Desclot
Música: Celdoni Fonoll



Celdoni Fonoll. La poesia a l'escola, 1986
Pr.: Miquel Martí i Pol
Epíleg: J.V. Foix
Il. portada: Josep M. Subirachs

15 de febrer de 2020

Receptes vegetals

Amb les fulles del til·ler
es perfuma el ximpanzé.

Amb fulles de la pomera
ja arriba la primavera.

amb fulles del codonyer
brilla el barret del barber.

Amb les fulletes del pi
es fa l'ombra del camí.

Amb fulles de la perera
el mal fuig del lloc on era!




Antonio Rubio. Versos vegetales, 2001


I traduïda al català per Vanesa Amat, dins,

Quin embolic! poemes, contes i altres textos per llegir rient, 2019
Il.: Morad Abselam



Densitat atmosfèrica

Densitat atmosfèrica a l'illa de Rügen aquest mes
d'agost fred i plujós, com a l'illa de Formentera aquesta
primavera passada, ventosa i tempestuosa.

Illes perdudes enmig de les vel·leïtats dels vents. Els
vents de què parla Gerhard Meier en els seus llibres.

Si m'alço èpicament en contra dels vents. O me'ls
escolto.

O bé abandonar-se al paisatge. Al paisatge geomètric.
Al paisatge buit de temps:

                           Els penya-segats de creta.

                        Els penyals de pedra calcària.



Jordi Jané-Lligé. Del Jardí Botànic i altres balades, 2011

14 de febrer de 2020

Amor impossible

Vet aquí que la nit i el dia
no s'han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l'una ve, l'altre se'n va!




Versió de Miquel Desclot a partir 
d'un text de Joxan Ormazabal. Dins,

Poesies amb suc, 2007
Il.: Mercè Galí




10 de febrer de 2020

Conjur contra la por*

Pulmó d'aranya,
closca de cranc:
espant
que esglaia
el cor d'un infant.

Gola de llop,
pota de corb:
paüra
que sura
del ventre d'un bord.

Petó de rata,
urpa de drac:
basarda
que taca
el moc d'un llimac.


*S'ha de dir en veu alta dues vegades seguides.


Josep M. Sala-Valldaura. Disfresses, 2002
Il.: Carme Julià

no vull que els dies te m'allunyin

no vull que els dies te m'allunyin: temo
que aquests mots tan sovint desenfocats
et duguin a emprendre el camí oposat
al meu desig i a la meva passió.
ells i jo som amants de tu i del teu
compte que em dibuixa fràgil, de vidre.
vull que trobem un equilibri nostre,
la crossa d'aigua que ens mantindrà secs
fins al dia ignot, quan retrobarem,
potser, si els prats ja s'han tenyit de blau
i el mar, de taronja lilosa fosca,
un mot sincer que nuarà pell amb pell,
cor amb cor, bes amb bes i ulls verds amb ulls
marrons.
               per un segon sencer, tot ple,
o durant una llarga eternitat.



Anna Gas Serra. Crossa d'aigua, 2017
Pr.: Abraham Mohino i Balet

9 de febrer de 2020

De la brasa, la flama

De la brasa, la flama,
i de la flama, la llança
contra el cel. La punta,
però, serà blava i
es fondrà sempre
apuntalant com biga
el mal del pes.



Irene Anglada. Nusos d'incendi, 2019

8 de febrer de 2020

Divertiment

Airet del matí,
cabellets de seda,
plomissol de niu,
farem rotllo, rotllo.
    Qui plora?
    Qui riu?
Picarol d'argent,
saltiró de pluja,
volveta de neu;
capseta tancada,
el secret de dintre
serà teu o meu?



Joana RaspallAmb sabates de molsa : poemes amb sentiments, 2018

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Pere Martí i Bertran

El llibre

Un dia vaig escriure un llibre
i hi vaig posar en cada ratlla molt d'amor
i de dolor,
tal com són escrits tots els llibres
que els ha pensat aquell que estima
i no un impostor.
Els llibres, de vegades agraden,
i fan sentir i fan pensar i t'acompanyen,
i altres vegades no.
Hi ha qui diu que aquell en especial
li ha il·luminat la vida, i un altre
li ha dat foscor.
També hi ha el que no diu res,
perquè no sap o no vol o no pot llegir,
o per rancor.
Jo vaig rebre una carta d'un senyor
desconegut, que em va semblar
un home religiós,
i, acompanyant la carta, em retornava
el llibre; deia que el rebutjava
com a lector,
que era groller i que era indigne
i que contaminava, com un verí,
el seu redós.
Vet aquí, em vaig dir, com és el rostre,
i com és el cor –acer i gel–
del ver inquisidor.



Isabel-Clara Simó.  El conjur, 2009

Aquesta és l'expressió justa

Aquesta és l'expressió justa:
l'enorme expectació
l'ingent esforç de construir
de falcar mobles bellugadissos
(totes les ciutats han patit guerres
totes les vides són difícils)
terrible feina d'aposentar espectres
on perles hi havia
on hi havia roses.



Josefa Contijoch.


Ganiveta : antologia poètica 1964-2011, 2012

Ed.: Montserrat Rodés
Pr.: Dolors Miquel

Teoria de la memòria

Fa molt, molt de temps, abans de ser una artista
turmentada, afligida per la nostàlgia a més
d'incapaç de crear vincles duradors, molt de temps
abans d'això, jo vaig ser un governant gloriós
que mantenia unit un país dividit; això em va dir
l'endevina que em va llegir la mà. Grans coses,
va dir, t'esperen, o potser et venen al darrere;
és difícil saber-ho del cert. I a més, va afegir,
¿quina és la diferència? Ara mateix ets una
criatura que dona la mà a una endevina.
Tota la resta és hipòtesi i somni.

————————————————

Long, long ago, before I was a tormented artist,
afflicted with longing yet incapable of forming
durable attachments, long before this, I was a
glorious ruler uniting all of a divided country
–so I was told by the fortune-teller who
examined my palm. Great things, she said,
are ahead of you, or perhaps behind you;
it is difficult to be sure. And yet, she added,
what is the difference? Right now you are
a child holding hands with a fortune-teller.
All the rest is hypothesis and dream.



Louise Glück. Nit fidel i virtuosa = Faithful and virtuous night, 2017
Tr.: Núria Busquet Molist

Les xufles

Xufles secardines,
berruguetes fines
de dolçor suau,
xufles remullades,
tendres i estovades,
rosega-us em plau,
puix vostra carn franca,
tan dolça, tan blanca
ーfruit de llet i neuー,
entre dents deixata
un glopic d'orxata
que és un bé de Déu.


Concepció Carreras Pau, dins,

Carme Ramilo Martínez. Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula : antologia poètica, 2011

7 de febrer de 2020

Planeta terra

Hi ha un país
cremat de cendres
molt enllà de les estrelles
on continua una guerra experta
davall abandonada
sereníssima, perfectíssima
Aquest meu país
plora gotes de rosada
Abandona tots els folls
menys un, que menarà el canvi
Allí, per damunt del brogit
un país dolç ornat de pau
espera nostra bellesa

Somriures.



Lionel G. Fogarty, dins,

17è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2001
Dir.: Gabriel Planella