Els infants matiners

Molts infants ensopits, de bon matí,
suren per la ciutat, i el seu entorn,
amb la mare o el pare, que, apressats,
els porten a algun lloc que desconec.
(A casa els avis o a la guarderia,
probablement.)
                      Viatgen en cotxet
o en motxilles petites de colors.
Es fa difícil de baixar l'escala
del metro, amb un cotxet de criatura.

Temps estrany, de viatges infantils,
de moviments de gent amunt i avall
frenètica i nerviosa.

                                 Tot va bé,
La gent es mou, vol dir, doncs, que té feina
i que pot anar fent, i pagar un pis,
durant vint o trenta anys, perquè cal viure.

Com seran uns infants tan viatgers
quan siguin grans?
                  Vaixells en la tempesta,
nòmades, inquiets, ocells de pas?

Potser més d'un escollirà la pau
d'un pis que els pares van pagar amb esforços
gràcies als seus viatges matinals.

I rere els vidres d'aquell pis, antic,
sense ambicions, tranquils i sedentaris,
contemplaran una ciutat immensa
que jo ja hauré perdut per sempre més.

De: Passeig
[Aquest recull de poemes va rebre el premi 'Hilari d'Arenys' l'any 2004]

Júlia Costa. La pols dels carrers. 2005. P. 21-22

Il·lustracions de Bernat Borràs.

Habitacions de Praga

Decorat dormitori, escriptori i diferents
elements kafkians (2011)
R. GELADÓ i X. PLANA

George Samsa es transforma
a la vora d'un llit,
i a Josef K. l'inculpen
en la cambra d'un pis.
Foraster a la llar pròpia,
o bé com a inquilí,
Kafka viu el desordre
d'un recambró petit,
i també a Malá Strana
on, lliure i quiet, escriu.

Jordi Julià. Kafkart.

Premi Pepi Pagès 2012

Oncovallès poètic : premis Pepi Pagès 2012-2013. 2014

El cor d'una poma

En el cor d'aquesta poma
hi ha un piset ben arreglat.

Amb un cuc bona persona
que fa un temps que el té llogat.

Hi respira bona aroma
i té el pis molt ben aïllat.

El menú és ecològic:
menja fruita a cada plat.

I com que és al centre històric
hi ha una gran tranquil·litat.

Així doncs tot és bucòlic,
és un cuc afortunat.

Però el perill és avorrir-se.
De moment no té veïnat.

I per això, per esbargir-se,
treu el cap per un forat.




Paraules amb cap i peus. 2011

Text de Salvador Comelles.
Il·lustracions de Mariona Cabassa.

El nostre pis

Ens guarnirem un pis
                    on l'alegria hi balli,
ben amunt del soroll
                    i el tràfec del carrer;
que rebi el bat del sol,
                    del vent i de la pluja
i tingui l'estelada
                    per fer-li de dosser.

Hi portarem caixons
                    plens d'eines i de llibres,
i l'arma del meu avi
                    que mai no he disparat;
la col·lecció de discos
                    que són el llarg rosari
que junts, tantes vegades,
                    tu i jo hem desgranat.

Ja sé que tu hi duràs
                    també catifes flonges
i les tasses antigues
                   que fan tan bo el cafè;
i aquelles velles nines
                   tresor de ta infantesa
que estàtiques ens miren
                   amb un esguard serè.

T'ompliré les finestres
                   amb testos de geranis,
de clavellers i d'heures
                   que no es desfullen mai.
Tu penjaràs vistoses
                   cortines florejades
per fer de límit entre
                    nosaltres i l'espai.

Viurem el nostre amor
                   sense neguit ni traves,
bevent cada minut
                  amb una fonda set.
Els cossos, sempre nous,
                   estrenaran carícies.
Els cors sobreeixiran
                  del clos de les delícies
tan gran i, encara, estret!




Joana Raspall. Llum i gira-sols : poesia jove. 1994