Qui va començar

Qui va començar a pensar
com catalogar
allò que anomenem
home i dona
podria haver quedat
amb algú per passejar
amb qui fos,
a la vora del mar,
i gaudir
del silenci.

Ian Bermúdez. Ser h(u)ome*∞(à). 2015

També es troba a:

«El bagul de qui voleu ser» 

El gènere com a construcció

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 258-259

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

L'àlies delator

La goleta de tres pals
anomenada Orgullosa,
amb veles de ganivet,
cangrea i escandalosa,
transportava canya i plàtans,
aiguardents, sucre i cafè,
xarops, canyella i melassa,
elixirs, cacau i te
de Solella a la Gebrada,
del Festós a Cap Perdut,
de la Serena a Rufagues,
dels Palmerars a l'Eixut...,
per reconfortar les ànimes
i alleujar les prostracions
a la riba desolada
de l'antic Mar dels Dos Mons,
un pèlag de mal esment
entre la gent marinera
-un ens brau i intemperant
d'essència imperiosa i fera-
que fou sobrenomenat,
per possessiu i bregós,
amb un àlies delator:
li deien el Gran Gelós.

Jaume Calatayud. Llegenda del mar gelós. 2024

Pròleg de Sònia Moll Gamboa.

I Premi de Poesia Vila de Vacarisses, 2023.

Estimar la terra

Estimar la terra
i amb ella tot allò
que l'anomena.
Defensar-la
i, si cal, lluitar-la
amb la força dels que ja no hi són
i l'esperança dels que han de venir.

Esther Serra

En el llibre:

Versos per la llengua : trenta-cinc veus poètiques d'Eivissa i Formentera. 2013

Pròleg d'Isidor Marí.

Un ull, obert

Hores, color de maig, fresques.
Allò que ja no es pot anomenar, cremant,
audible dins la boca.

Veu de Ningú, un altre cop.

Fondària adolorida de la nina de l'ull:
la parpella
no destorba el camí, la pestanya
no compta allò que hi entra.

La llàgrima, a mitges,
la lent més nítida, mòbil,
et porta les imatges.

Paul Celan. Reixes de llengua = Sprachgitter. 2019

Traducció i notes d'Arnau Pons.

Poemes en català i alemany en pàgines encarades.

Creixent

Impulsa un batec,
esclata, entén que vol créixer,
brollar, trobar potser un dia,
qui sap si llunyà o no,
allò que anomenen plenitud.
I es desplega, s'estira, es mostra,
aprèn a distingir l'ombra
que duu enganxada a l'esquena.
Badalla, sospira, s'eixampla,
fabrica teixits de somnis
i els enllaça als cabells i als dits.
Dansa, juga, s'enfada, riu.
I somriu, perquè se sap viva.

Fe Ferré i Ferraté. En clau de lluna. 2014

Diria

Diria que l'amor humà,
caducifoli, o perenne,
per ser complet
i rebrostar
en cada nou cicle,
hauria d'haver provat
el teu tast,
que l'agnòstic,
per a donar-li un nom,
potser anomena intel·lecte.



Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003

Pròleg: Francesc Pané

Devora

     Ets tan petit, amor meu, petitó meu. Em semblaves tan
gran antany massa gran, massa feixuc, massa mort, potser
estaves enfadat, amb nosaltres les criatures que no veníem
a obrir el portal, que fugíem davant l'aparença, que no teníem
la idea és a dir el coratge ni el sentit de forçar el mur, que no
t'havíem estès la mà, ni desenterrat, que bramàvem amb un riure
agre rere el monument veí mentre la iaia ta mare plorava a 
llàgrima viva sobre la teva pedra, et temíem, estimat, tenia por 
dels teus ossos em feien basarda els teus cucs, volia marxar, 
me'n vaig anar, et vaig abandonar, et vaig deixar caure en la
soledat, on mai no hi hagué oblit.

 [p. 113]

(Fragment de l'inici)

________

ーEscric un text tot travessat de tu, dic, encara que sembla
ser-ho per algú altre que tu. ーHi estic acostumat. ー¿A què?

ーA ser substituït.

    Aleshores em va agafar una immensa tendresa i vaig 
reconèixer l'anunciació de la pietat. Sentia que la sang del
truc s'exhauria. El vaig anomenar fill meu. Vaig dir, fill meu,
ets el meu fill, ¿ho saps? ーHo sé, ho sé.

    I amb la paraula sé el vaig reposar.




(Fragment final)

Hélène Cixous Si près. (2007)

Traducció de Marta Segarra.

Es troba en el llibre:

Nit de poesia al palau : Barcelona poesia 2012 : 
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2012. P. 113-117

Palau de la Música Catalana, 8 de maig de 2012.

Amb la col·laboració especial de Frederic Amat i Agustí Fernández.
Il·luminació i espai escènic: Cube.bz

Dictat

                                           Tota felicitat és una innocència.
                                           Tota felicitat és una obra mestra.
                                              MARGUERITE YOURCENAR



I ara, sense frissar,
i amb bona lletra, escriu:

"Arreplegaré els macolins
de la meva innocència esmicolada
i, sense oblidar-ne cap ni un,
la reconstruiré amb paciència."

Des d'ara aquesta obra d'art
l'anomenarem felicitat.

                       28-02-1991



Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016

Pròleg de Bernat Nadal