L'àlies delator

La goleta de tres pals
anomenada Orgullosa,
amb veles de ganivet,
cangrea i escandalosa,
transportava canya i plàtans,
aiguardents, sucre i cafè,
xarops, canyella i melassa,
elixirs, cacau i te
de Solella a la Gebrada,
del Festós a Cap Perdut,
de la Serena a Rufagues,
dels Palmerars a l'Eixut...,
per reconfortar les ànimes
i alleujar les prostracions
a la riba desolada
de l'antic Mar dels Dos Mons,
un pèlag de mal esment
entre la gent marinera
-un ens brau i intemperant
d'essència imperiosa i fera-
que fou sobrenomenat,
per possessiu i bregós,
amb un àlies delator:
li deien el Gran Gelós.

Jaume Calatayud. Llegenda del mar gelós. 2024

Pròleg de Sònia Moll Gamboa.

I Premi de Poesia Vila de Vacarisses, 2023.

Estimar la terra

Estimar la terra
i amb ella tot allò
que l'anomena.
Defensar-la
i, si cal, lluitar-la
amb la força dels que ja no hi són
i l'esperança dels que han de venir.

Esther Serra

En el llibre:

Versos per la llengua : trenta-cinc veus poètiques d'Eivissa i Formentera. 2013

Pròleg d'Isidor Marí.

Un ull, obert

Hores, color de maig, fresques.
Allò que ja no es pot anomenar, cremant,
audible dins la boca.

Veu de Ningú, un altre cop.

Fondària adolorida de la nina de l'ull:
la parpella
no destorba el camí, la pestanya
no compta allò que hi entra.

La llàgrima, a mitges,
la lent més nítida, mòbil,
et porta les imatges.

Paul Celan. Reixes de llengua = Sprachgitter. 2019

Traducció i notes d'Arnau Pons.

Poemes en català i alemany en pàgines encarades.

Creixent

Impulsa un batec,
esclata, entén que vol créixer,
brollar, trobar potser un dia,
qui sap si llunyà o no,
allò que anomenen plenitud.
I es desplega, s'estira, es mostra,
aprèn a distingir l'ombra
que duu enganxada a l'esquena.
Badalla, sospira, s'eixampla,
fabrica teixits de somnis
i els enllaça als cabells i als dits.
Dansa, juga, s'enfada, riu.
I somriu, perquè se sap viva.

Fe Ferré i Ferraté. En clau de lluna. 2014

Diria

Diria que l'amor humà,
caducifoli, o perenne,
per ser complet
i rebrostar
en cada nou cicle,
hauria d'haver provat
el teu tast,
que l'agnòstic,
per a donar-li un nom,
potser anomena intel·lecte.



Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003

Pròleg: Francesc Pané

Dictat

                                           Tota felicitat és una innocència.
                                           Tota felicitat és una obra mestra.
                                              MARGUERITE YOURCENAR



I ara, sense frissar,
i amb bona lletra, escriu:

"Arreplegaré els macolins
de la meva innocència esmicolada
i, sense oblidar-ne cap ni un,
la reconstruiré amb paciència."

Des d'ara aquesta obra d'art
l'anomenarem felicitat.

                       28-02-1991



Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016

Pròleg de Bernat Nadal