Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de març de 2014

2. Educació emocional en les competències interpersonals

Flowers at Kew Gardens
L'estil comunicatiu que imperi en un centre educatiu
incidirà en el seu clima emocional. Quan, de manera
generalitzada, la comunicació entre els seus membres
és des de l'autoconsciència i l'empatia, s'afavoreix, i
alhora es posa en evidència, un clima d'emocionalitat
positiva.

(Fragment)


La mar


La mar, la mar, la mar...
La mar són emes infinites
com mamelletes de ritmes sensuals,
una a redona i planetària
que ens acull en la seua placenta maternal,
una brisa remorosa d'erres
que ara pot acabar terrible com un tro
seguit d'esclats, de crits silenciosos,
de llàgrimes de dol,
com ara esdevenir la suau carícia,
salada meravella de l'àngel
que mai no abraçaràs.
La mar, la mar, la mar!
La mar és una música en blau,
un mirall d'argent per al sol,
el llit on la lluna s'adorm,
el somni amb estels d'un infant.
La mar és l'etern moviment
d'aquest univers en un mot
que igual diu la vida joiosa
com negre silenci, com mort.
La mar, la mar, la mar.




Josep Piera, dins,
El Price dels poetes : 25 anys, 1995



La veu de l'inefable

Mallorca per Luke Wisley a Flickr
La poesia de l'Escola Mallorquina presenta una visió idealitzadora
de la realitat, que es tradueix en la literaturització del paisatge,
el qual a vegades esdevé símbol dels sentiments del poeta.



(Fragment)



Maria Antònia Perelló i Femenia, dins,

Miquel Costa i Llobera. La veu de l'inefable, 1999


Un corrent d'aire

Carril de bicicletes al costat del Parc de la Ciutadella (Barcelona) per Teresa Grau Ros
He deixat la finestra oberta
i, escàpol, entra un corrent d'aire
que m'escampa els fulls d'un seriós treball.
Llavors jo li crido:
"¡Corre aire, duu tots els vents
a la casa tancada del filòsof!"
-i m'assec al bell mig del corrent.

Francesc Parcerisas. Triomf del present, 1991

Història

cotton flower 2
Era un àngel que feia el seu camí
i sojornava uns anys a casa nostra.
Ens partírem el pa; tot era alegre.
Ara torna a ser fora.




Joan Teixidor, dins,
Paraula encesa, 2012

22 de març de 2014

Tan sols la paraula nua

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d'un altre
la que reflecteix una vida
dins d'una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S'esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d'aquest ser-hi
tan precís que
s'allarga en el contingut
de cada paraula clara..

Com ho és la poesia.

Montserrat Abelló

L'aire de la primavera


Plouen lletres i flors ballarines
el mar mira enlaire
i es queda parat:
- A quin núvol estrany hi ha florida?
i les lletres, qui les ha traçat?

Tot el cel es transforma en rialla:
- Mar, com t'has envellit!
No entens l'aire de la primavera?

Són els vents que escriuen
un llibre florit!



Joana Raspall. Serpentines de versos, 2000
Il.: Christian Ynaraja

Sonet de l'ombra i de la veu

Tora_03
Els camins del vers per on avancem
són l'amplíssim límit del pensament,
espais indesxifrables de la ment,
laberint de somnis que ens imposem.

Quin mot no és serena pau de la nit
per on pugen clarors inesperades
del silenci? Ombra i veu, aturades
en el gest de la tarda, són l'oblit

i la circumstància; allò que som
i allò que volem ser, allò que intuïm
i allò que sabem del cert... Els errors

i els defectes transcorren fèrtils com
transcorre el temps i els criden noms sonors
que proclamen l'orgull que compartim.

Blanca Igual i Ayerbe, dins,
13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol
2002

I

Spring Sea
El capaltard, amo i senyor
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.




Lluís Alpera. Cavalls a l'alba, 1998

Vells vaixells, noves onades

Vells vaixells, noves onades (Exposició de Carme Riera) per Teresa Grau Ros
Carme Riera

19 de març de 2014

Postals de Girona


Teresa Grau Ros

Ecològica

Spring will come per Lennart Tange a Flickr
Poso les mans buides sota l'aigua
m'ensabono amb sabó aromat
de penes reciclades
i quan retiro les mans
plenes d'intensa olor de rebel·lia
la pica coqueteja
engalanant-se
amb regalims
de perles
de gotes
i de llàgrimes.


Teresa Serramià i Samsó.

16 de març de 2014

Dia de la poesia catalana a Internet


Març

Poppies I
Entre el febrer i l'abril
             febril
esclatarà la rosella.



(Inèdit)



P. 114



Emili Sánchez-Rubio, dins,



Cròniques d'una ocupació


Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...



(Fragment)



Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989


15 de març de 2014

Bèlgica

Brugge Belgium
M'agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s'entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d'hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d'esglèsia,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

(Fragment)

Josep Carner, dins,

13 de març de 2014

En contra teu la pèrfida et va alçar

En contra teu la pèrfida et va alçar
el gran mur del silenci. Els cavalls
de la tardor obrien el pas a un hivern
on el plor i l'estultícia congelaven
els laberints fluvials de les teues mans.
Per fortuna, el poeta manté sempre aquell punt
d'aire i de prodigi. I així, com el Tritó
que vas somniar un dia, aixecares a pols
els versos més empouats i vas endolcir
unes llargues vetes d'amor
i uns esmussats cabells de primavera.



Lluís Alpera. Cavalls a l'alba, 1998
Pr.: Arthur Terry

La gratitud

La gratitud és la forma de cortesia
més exquisida.

Jacques Maritain, filòsof francès, dins,

Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003
il.: Inés Luz González



9 de març de 2014

Plantar sobre la terrra

Flors d'ametller, Torà (Catalunya) per Teresa Grau Ros
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

Montserrat Abelló, dins,
Paraula encesa, 2012

Jus lo front port vostra bella semblança ( i 7)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Mos rics balais, cert, vós portats le timbre
sus quantes són e'l mundanal registre,
car tots jorns naix en vos cors e revida
bondats, virtuts, mes que en Pentasilea.




Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),


Jus lo front port vostra bella semblança (6)


Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.


Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Jus lo front port vostra bella semblança (5)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
L'amor que us hai en totes les parts m'ascla,
car non amec pus coralment nulls hòmens;
tan forta amor com cesta que el cor m'obre
no fonc jamais en null cors d'hom ne arma.
Màs sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma;
co'l monjos bos que no es part de la cetlla,
no es par mon cors de vós tant com dits d'ungla.





Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Ed.: Josep M. Castellet ; Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (4)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Bella sens par ab la presença noble,
vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,
gais e donós, lluu pus que fina pedra,
amorós, bells, plus penetrants que estela;
d'on quan vos vei ab les autres en flota
les jusmetets, si com fai lo carboncles
que de virtuts les fines pedres passa:
vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.




Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),


Jus lo front port vostra bella semblança (3)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Així em té pres e lliats en son carçre
amors ardents, com si estés en un cofre
tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre,
on no pusqués mover per null encontre;
car tant és grans l'amor que us hai e ferma
que lo meu cor no es part punt per angoixa,
bella, de vós, ans és çai ferm com torres
e sol amar a vós, blanxa colomba.


Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),


8 de març de 2014

Jus lo front port vostra bella semblança (2)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Sí com l'infants quan mira lo retaule
e, contemplant la pintura ab imatges
ab son net cor, no lo'n poden gens partre
-tant ha plaser de l'aur qui l'environa-,
atressí em pren davant l'amorós cercle
de vostre cors, que de tants béns s'enrama,
que mentre el vei màs que Déu lo contemple:
tant hai de joi per amor qui em penetra!


Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Just lo front port vostra bella semblança (1)

Diada de Sant Jordi, 2011 (Barcelona) per Teresa Grau Ros

Just lo front port vostra bella semblança
de què mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m'és romasa l'empremta
que ja per mort no se'n partrà la forma,
ans quan serai del tot fores d'est segle,
cells qui lo cor portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.




Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),



Certes dones

Opalines operen en el viure atonal. Onsevulla
que siguen no murmuren vençudes, somien...
Dones de pluja en el vent com baldufes, peònies
d'amor en l'hivern més març. Dones que parlen o
escolten, que fenyen de somnis presents i futurs,
els mots més llavor, l'esperança invisible.



Josep-Lluís Abad i Bueno. 

1 de març de 2014

Ses salines

Blau marí quan el fons és cel
que baixa al corall de l'oxigen.
O un verd obscur si l'horitzó
avança pel bosc de les algues.
I tots els clars del blau quan viu
en la mar l'arena del sol.
Colors amarrats en els ulls
d'un trenc de platja que s'estén,
com un arc, entre la pineda
i la maresma, fins a fondre's
en el blanc marí de la sal.



Vicenç Llorca. Atlas de agua, 1998