desenterrant-les amb
ombra, i resplendor a cada
cresta, i
l'aigua traspuant a través de la fenedura més interna de
les petjades,
i quan tanco els ulls ara no soc com una persona cega
que camina cap al sol que baixa
l'aigua sorollosa a la meva dreta,
sinó una persona que veu
amb els ulls clucs
i que posa els peus
l'un rere l'altre
sobre la terra.
Fragment final.
Jorie Graham, dins,
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
Poema traduït per Dolors Udina.
