Voler nou, saber vell

Voler nou, saber vell,
refila el nostre ocell.
Saber vell, voler nou:
tonada enterca ens mou.

Amb llei de pell arribem a l'entranya,
retrunyir de muntanya.
Dringa cascavell! Que això és saber vell!
Perd cap i per cor, i s'afanya.
Morim per ell.

Aferrussat, va i reneix cada dia,
com boja asimetria.

ーÉs voler nouー.
I reviu a les nits.
Oh la melòdica biologia!
És clova d'infinits.

Voler nou, saber vell,
refila el nostre ocell.
Saber vell, voler nou:
tonada enterca ens mou.

És saber vell.
És voler nou.
Vivim per ell.

Tot fa sentits.

Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015

Biologia d'un poema

Intrusió radical en el món. L'últim estadi. La part que aflora
entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint
bàsic de supervivència.

Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes,
endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema.
Flors. Calzes en el desempar de la terra.





Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007

Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2007.