com la fruita

com la fruita macada quan tanca el mercat

com la copa de més com l'ullal del neguit

com la cursa d'asfalt que m'ataca la nit

com el seductor de bar comptant diòptries al cul del got

com l'extinció sobtada de la teva llengua en la meva boca

com la mirada més sibil·lina com la serpent més precisa

com enroscar-se en la nit com un pecat de carmí

com mirar-se al mirall i trobar-hi una esfinx

com l'agulla més fina inoculant-me verins

com l'error de pronúncia en les llengües foranes

com el pam de península subjectat a la terra

com la fúria del teclat quan escrius el meu nom

com ser cendra en la fosca i inflamar-se a l'albada

com el serf de la gleva com la terra cremada

com el curt de la classe com l'amor sense casa

com els ulls entelats de la bèstia cansada

com guaret com l'oblit  com fer tabula rosa

com el pes dels meus morts quan s'acaba la tarda

com el dubte felí com el nus de la soga

com el centre del món del siamès egoista

com l'error de càlcul del suïcida

com la teva festa i la meva misantropia:

així jo,
així jo.

ucraïna, 15 de 6 del 8

Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009

Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet.

mal moment

mal moment perquè m'arribis, gitanet,
            amb el sol a la mirada
     i les mans plenes de vent fresc,
          amb la cort de precipicis
        que m'assalten quan te veig;
         mal moment per la bugada
              si ja tinc el cossi ple;
       mal moment perquè me miris
           si em fa por de dar-te res,
           que te'n dono una micona
           i la lluna ja em fa el ple...

                     barcelona, setembre del 7

Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009

Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet.

cançó dels dies de cada dia

demà i la primavera
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l'hivern sencer
vindré i farà pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l'abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l'ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me'n vaig de casa
demà l'avern encès
demà seré trenc d'alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi é
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l'albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers.


barcelona, 6 del 8 del 8



Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009

Il·lustracions: Maria Alcaraz i Frasquet