Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

21 de novembre 2026

Salomó

A la terrassa de casa
jo hi tenia un ànec blanc
i una nit va dir-me en somnis
que es deia... doncs... Salomó.

M'explicava moltes coses
quan li portava el nyam nyam.

Em tractava a mossegades
perquè m'estimava molt.

A vegades el sentia
fent mac mac tota la nit.

Ara ja no el tinc a casa,
se n'ha anat a viure al camp.

Se'm va acabar la sort bona
quan vaig perdre el Salomó.




Enric Casasses. Històries d'animals, tretze. 2010



També es troba en el llibre:

Enric Casasses. Petits poemes. 2025. Poema 10

Il·lustracions de Mercè Galí.

Edició a cura de Judith Barnés.

18 de novembre 2026

Lledoners

Van plantar lledoners
al carrer de la mare
i han crescut i ombrejat
els portals de les cases.

Han crescut massa i tot,
diu la gent, amoïnada.
El carrer sembla fosc
sota les seves branques.

Els vells des dels balcons
les voreres no abasten
i no poden dir adeu
a l'amic que ara passa.

El carrer sembla un bosc
que Montjuïc encalça.
Un bosc ple de verdor
on s'ensopeix la tarda.

Els lledons, ennegrits,
maduren amb migranya
i rantells migradors
al seu recer s'amaguen.

A l'hivern han quedat
les branques despullades,
i s'ha endut el fullam
una tamborinada.

Semblen ja molt antics
i són joves encara
els ombrius lledoners
del carrer de la mare.



De: La pols dels carrers

[Aquest recull de poemes va rebre el premi 'Hilari d'Arenys' l'any 2004]



Júlia Costa. La pols dels carrers. 2005. P. 60-61

Il·lustracions de Bernat Borràs.

17 de novembre 2026

Ves-hi!

         Què fem aquí, oh cor meu,
en aquest bosc tot ple de destrals?
                           XAVIER BARÓ



Tu que has vingut amb la llengua tan llarga.
Tu l'amor, tu l'error, tu la mort, tu l'imant, tu l'esmena.
Tu que a l'escriure li escoltes la bèstia.
Tu l'estrip, l'atrevit, mal llegit, parallamps, la tempesta.
Tu que el seu riure te'l mires després.
Tu la por, tu l'estrany, tu de lluny, tu parint, tu i un altre.
Tu que si és negre t'hi tires de cap.
Tu xaman, sense deu, tu petit, l'infinit, tu l'escàndol.
Tu que no hi vius a cap casa primera.
Tu que hi ets, tu la mà, tu amb el món, tu ferit, tu que els parles
ーllunes fan, lluna desfan, la lluna es venenー
a tu et temen, a tu sense creu i amb una estrella.
Però canta'ns! Anem-hi!




Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018. P. 63

Postfaci de Mercè Ibarz.

No volia noms

II

No volia noms per a morts desconeguts
amb tot, volia que existissin,
volia que una llengua anònima
一la meva一
parlés de moltes morts anònimes.
Allò que anomenem pau
tan sols té el breu consol de la treva.
Si el nom és també arribar a tu mateix
cap d'aquests morts no ha atès el seu destí.

No hi ha sinó llocs, els d'una illa
des d'on escodrinyar el Continent
一l'orient一 les seves guerres,
la pols que llancen per confondre
el veredicte: nosaltres no estem fora de perill
nosaltres no salvem
sinó amb un coratge oblic,
amb un gest
de mínima llum.


一一一一一一一一一一一一一一一一一一

II


Non volevo nomi per morti sconosciuti
eppure volevo che esistessero
volevo che una lingua anonima
一la mia一
parlasse di molte morti anonime.
Ciò che chiamiamo pace
ha solo il breve sollievo della tregua.
Se nome è anche raggiungere se stessi
nessuno di questi morti ha raggiunto il suo destino.

Non ci sono che luoghi, quelli di un'isola
da cui scrutare il Continente
一l'oriente一 le sue guerre
la polvere che gettano a confondere
il verdetto: noi non siamo salvi
noi non salviamo
se non con un coraggio obliquo
con un gesto
di minima luce.



Antonella Anedda. Notti di pace occidentale = Nits de pau occidental. 2022. P. 8-9

XVIII «Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

Traducció de Nora Albert.

Text en català i italià.

13 de novembre 2026

Ginesta

Petites flors silvestres,
m'atrapa encar el vostre groc intens
ーel groc de la infantesaー.
Sou la llum, la calor,
sou el ritme en retorn, costums atàvics,
el misteri sagrat d'amors sublims.
Sou màgiques catifes,
pas amorós d'un Cos
que crèiem resplendents sense mai veure'l,
perquè allò que és tangible no sempre és
el més preuat que ens emparen del real
per construir el somni.

Petites flors perfumant les marjades
d'una terra resseca,
no falleu a la cita, us convoco,
viurem juntes allò que es pot reviure,
sense cap defallença.


Quima Jaume
(Cadaqués, 1934-1993)
Del temps i dels somnis (Poesia completa. Columna, 1993)



De: Arbor, arboris

Es troba en el llibre:


Dones, arbres i poesia. 2021. P. 318

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Dibuixos en tinta xinesa de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

12 de novembre 2026

Convivència d'aigües

Convivència d'aigües, el meu paisatge.
El vol de les gavines confon les superfícies, espills
de rogenques nuvolades ponents, riu amunt.
Davallen els camins vers la planícia reverberant de sol.
La lluna s'emmiralla, basses de nits salobres.
El teu alè m'apropa la fragància dels grèvols odorants,
aspre vent de dalt tallant entre el rocam esquerp.
Els voltors vinclen el vol en mòbils espirals.
Al fons el barranc, lluent silenci, els còdols.
De les últimes cendres, foc vespral, un poema
arrapa àvidament les més lleus engrunes de càlids epitelis.
Metafòric redós, alquímia, l'escriptura. Humides cavitats,
esclat, a l'alba, d'irreals colors i llavis líquids,
demoren la immediata urgència d'atresorar imatges.




De: Reflexos. V. Amb una brasa als dits




Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017. P. 132

Edició d'Andreu Subirats i Toni Cardona.

Pròleg d'Andreu Subirats.

Notes, p. 33-43

Epíleg d'Albert Roig.


Conté il·lustracions de diversos autors.

Estenc el mapa

Estenc el mapa
dels cinc sentits    M'envolo
Camins inèdits




De: Postals no escrites (2001). Pòrtic



Felícia Fuster. Obra poètica 1984-2001. 2010. P. 315

Edició, pròleg i nota sobre l'edició a cura de Lluïsa Julià.
Apèndix: pròlegs de Francesc Parcerisas; pròleg d'Albert Ràfols-Casamada; Epíleg de D. Sam Abrams; i pròleg de Felícia Fuster.

Nota: Obra publicada, p. 519
Índex de poemes, p. 521-535

10 de novembre 2026

Per aspera ad astra

Serà com perdre la calma
o trobar-la del tot
pels carrers i pels ulls
i una mica esclafada
i agafar-ne el garbuix,
que encara batega,
i dir-los «mireu:
pel camí més difícil,
amb la llengua ferida,
amb els cors barrejats
i amb res més a les mans
que altres mans i una pregunta,
però a les estrelles s'hi va
i són aquí a terra »



Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018. P. 80

Postfaci de Mercè Ibarz.

09 de novembre 2026

Retrat en blanc

Res no tenyeix la fe
dels teus marjals obscurs,
plens de moreres negres,
sintaxi dels insectes;
no puc deixar de creure
que els meteors que es mouen
als pensaments que amagues
recorren l'avarícia
de sediments poblats,
resolen l'aventura
d'allò que queda en tu
quan beses refundant
un vell amor invicte,
i la llum que ens separa
és l'istme inesborrable
dels nostres continents.


Susanna Rafart i Corominas
(Ripoll, 1962)


De: Morera (Morus alba)


Es troba en el llibre:


Dones, arbres i poesia. 2021. P. 173

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Pinets

El pare, fa trenta-tres anys,
va plantar uns pins menuts,
que ara són oneig i teulada
d'esquirols i verds fumejants.

Als estius, a cops de galleda,
entre el so aspre de les cigales,
aquells branquillons, amb nosaltres,
han anat creixent, s'han fet grans.

Profunditat de la terra,
aigua pouada per la mare
que ha enlairat les arrels i braços
dels arbres, les dels seu voltant.


Tònia Passola

(Barcelona, 1952)
Inèdit, 1998


De: Pi pinyoner (Pinus pinea)


Es troba en el llibre:


Dones, arbres i poesia. 2021. P. 220

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

07 de novembre 2026

Genève

             (1)

Il neige sur le lac
bourrasques de glace
sous le ciel sans horizons
le cou des cygnes a un éclat de plomb
et la neige tombe sur l'eau si noire

一一一一一一一一

neva sobre el llac
borrasca de glaç
sota el cel sense horitzó
el coll dels cignes té una ufanor de plom
i la neu cau damunt l'aigua tan negra

 

          (2)

traces de pas qu'emporte le vent
que les vagues défont
et la neige enfouit
et cette phrase de lumière arrachée à la page

toutes enluminures désormais d'un livre d'heures
hors du temps

 一一一一一一一一

rastre de passos que el vent s'endú
que les onades desfan
i la neu colga
i aquesta frase de llum arrencada a la pàgina

des d'ara totes les il·luminacions d'un llibre d'hores
fora de temps 


            (3)

au bout de la pluie un tracé d'horizon
le filet d'un pécheur au bord de la nuit
ce pont d'or sur les eaux
tant de lignes fragiles sur la page du matin

 一一一一一一一一

a la fi de la pluja una retxa d'horitzó
el fil d'un pescador al límit de la nit
aquest pont d'or sobre les aigües
tantes línies fràgils damunt la pàgina del matí


            (4)

là où commença ce voyage qui remonta le cours des fleuves
  jusqu'aux sources vives
  et sur la rive bleue
  la silhouette-fleur de l'impératrice assassinée
confins et fins d'un monde aux marges des pays d'enfance

                                                             Genève, hiver 2005

一一一一一一一

allà on comença aquest viatge que remunta el curs dels rius
   fins a les aigües vives
   i sobre la riba blava
   la silueta-flor de l'emperadriu assassinada
confins i fins d'un món en els marges dels països d'infantesa

                                                         Ginebra, hivern de 2005



Mireille Gansel. Llàgrimes de neu = Larmes de neige. 2026. p. 76 - 83

Introducció "Acoblar pensament i emoció" i traducció d'Antoni Clapés.

Epíleg de Mireille Gansel, 4 d'abril de 2026.

Notes.

06 de novembre 2026

Un moment de descans

 Comencem  a fer-nos grans i cada un de nosaltres recorda ara
que tenia mare, pare i germans. I que té dues cames, igual com
un pardal o una gralla, i la ment a la mesura del que ha assolit,
i talent a la mesura del que ha malbaratat.

 La bondadosa naturalesa ens posa ja les finestres amb vidres mats,
ens tapa l'oïda perquè aquesta no copsi els insults, les malediccions
i els retrets.

 Tan sols que l'interior no és una llar que s'apaga, on uns petits ferrers
forgen en la flama de l'esperança unes monedes no falsificades,
aquesta habitació clara en què deliberen importants legisladors, i una
nena petita que, de bocaterrosa, busca sota la butaca, en una vella catifa,
la pilota que ha perdut.




De: UN MOMENT DE DESCANS  = CHWILA POSTOJU (1980)



Julia Hartwig. Una falena als dits. 2025. P. 54

Prefaci "Julia Hartwig, De l'estranyesa a l'esperança", selecció i traducció de Xavier Farré i Vidal.

Text en polonès i català.

05 de novembre 2026

Arrel

Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.



De: I. Vol de cendres


Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11

el peu

el peu s'ha perdut
dins el gorg, ple
com el llagrimall
d'un ull immens


De: palpentes



Júlia Sentís Escorne. Palpentes. 2026. P. 47

Il·lustració de la coberta: Alba Barceló.

VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.

04 de novembre 2026

Avançar

Avanço.
Avanço en terra estèril
amb la punta dels peus sobre el rostoll;
als dits hi duc cosits els fils del vent
i m'esborro en les gleves
per fer-me pols, tornar a avançar
entre la pols, filtrar-me en una gota d'aigua
i volar fins als núvols,
cosir-me al vent i refluir avançant,
sempre avançant, en terra estèril.


De: I. Terra de nit



M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011. P. 18

Premi Carles Riba 2010.

02 de novembre 2026

Lletres, senyals

Lletres, senyals, damunt la pedra fosca
marcà l'unglot del vent.
Llibres misteriosos, d'ampla fulla,
els grisos espadats
arran de mar l'antic secret proclamen
i jo no el sé llegir.
El dia blau, el miralleig de l'aigua
m'han embenat els ulls.

Mes quan la nit despengi veles negres
entorn del meu illot
i el bassiol adormissat enyori
l'espurna d'un estel,
a les palpentes, a la roca freda,
retrobaré els senyals
i en copsaré el missatge,
ni que les mans em sagnin, com un cec.


De: «Viatge d'octubre» (1955)

Es troba en el llibre:

Tomàs Garcés. Només els somnis són veritat. 2021. P. 102

Selecció i pròleg "Mil gruixos de somni" de Josep Pedrals.

01 de novembre 2026

Llaurar el món amb els ulls

Llaurar el món amb els ulls.

Sembrar l'espai
de pedres voladores.

Que rebrosti l'ordre i maduri el temps
                                         en l'eix de rotació.

I tot això per a què?

Perquè les parpelles
caiguin,
es dissolgui la llum,

s'aixequin els arbres abraçats sobre les dunes

i ocells naixents
tornin

a conversar
interminablement    amb l'univers.




De: II. Universum


Empar Sáez. Òrbita. 2020. P. 52

Souhait

De tout ce monde ensoleillé
je ne désire qu'une chose : un banc dans le jardin -
un chat s'y prélasserait...
Là-bas je m'assiérai
avec une lettre,
une seule, une toute petite -
tel est mon rêve...


_______________________________________


Desig


De tot aquest món assolellat,
només desitjo una cosa : un banc al jardí -
un gat s'hi quedaria...
Allí m'asseuria
amb una carta,
només una, una de petita -
aquest és el meu somni...



(poesia traduïda al català per a aquest blog)


Edith Södergran



Es troba en el llibre:


Edith Södergran, Karin Boye. Deux voix. 2011. P. 26-27

Presentation et traduction du suédois: Elena Balzamo, Caroline Chevallier.

Dessins de Turi Arntsen.