Hores, color de maig, fresques.
Allò que ja no es pot anomenar, cremant,
audible dins la boca.
Veu de Ningú, un altre cop.
Fondària adolorida de la nina de l'ull:
la parpella
no destorba el camí, la pestanya
no compta allò que hi entra.
La llàgrima, a mitges,
la lent més nítida, mòbil,
et porta les imatges.
Paul Celan. Reixes de llengua = Sprachgitter. 2019
Traducció i notes d'Arnau Pons.
Poemes en català i alemany en pàgines encarades.
