Cavaller que va de dol

Cavaller que va de dol

porta closca i no és cargol.

Sembla un frare ben barbat

i es veu groc quan és al plat.

Tan negre com el carbó,

no embruta ni fa calor.

Es diu musclo, és molt buscat

i viu en comunitat.

Olga Xirinacs. Marina. 1986

Il·lustracions: Asun Balzola.

Mercè

Mercè,

Palma m'és llunyana,

sóc lluny dels carrers,

lluny dels ametlers

i d'aquells carrers que clou la murada.

Mercè,

lluny del teu esguard

i del vent tranquil

de la casa clara,

lluny d'aquells terrats

on els gorrions s'estimen i canten,

i les monges estenen

els pecats del món i la roba blanca,

i un frare balla

arran de teulada

esperant prendre el vol

cap al cel tan blau

faldilles enlaire.

Mercè,

taronges i flors damunt la taula,

les gavines t'acompanyin

el lent caminar cap a l'horabaixa.

Sempre tornaré

a la nostra platja,

les ones no em deixen, mumare,

allunyar-me'n massa.

Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge : pintures i cançons. 1998

Pr.: Biel Mesquida