Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de maig de 2014

Si jo pogués

Cartell: Catalans want to vote. Human towers for democracy, June 8th 2014 per Teresa Grau Ros
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés  tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.



(Fragment)


Rachel Carson. The sense of wonder, 1956, dins,
Poesia a l'escola, 2008

El nom

Dit de tu el meu nom
és un altre:
el bell nom que sempre
he desitjat.
En boca tua
fa música la veu
i l'escolto encantat.
Un altre esdevinc...
un dèbil però sempre
quan el carinyós so
del meu nom
ixi suau
dels tous llavis
de mare, de germana, d'esposa.
L'encontre amb la pau.



Rafael Sari, dins,

La tercera illa, 2013
Ed. Joan-Elies Adell

Margarides blaves

Unes noies eixerides
m'han vingut a visitar.
Amb un ram de margarides
m'han volgut obsequiar.

Margarides totes blaves...
No ho entenc, m'he preguntat:
Què els heu fet? Van disfressades...
Són així les de ciutat?

Jo en collia per les prades,
color blanc i engalanades
amb botó al mig, daurat.

Se'm fa estrany la coloraina
amb la qual les empolaina
el mercat de la ciutat!

Teresa Bosch. Pensaments vora la mar, 1993


29 de maig de 2014

Nit de primavera

Delicately we step towards 2008
Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot d'una;
la meva mà li obre el balcó:
Oh, quina olor de lluna!

Tota la saba del jardí
s'ha tornat flor i espera;
l'infant no ho gosa destriar
ni sap que és primavera.

Mare, quin és aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al món n'hi pot haver!
-i en coneix una pila-.

I aquesta lluna que no es mou,
per què és avui tan blanca?
-Jo gairebé no li responc-
Oh, quina olor a la branca!

I calla el dolç, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre s'esborra del seu món
la coloraina viva

de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
l'amic que va allunyant-se...).

I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, s'atura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.


Clementina Arderiu, dins,

Ricard Bonmatí. Poesia a l'escola, 2008

Eriçó de mar

Sea urchins
Raspall de cabell,
que ets negre o vermell,
no et posis, si em veus,
¡a sota els meus peus!




Ricard Bonmatí. Estimades feres, 2009 

25 de maig de 2014

Introducció

Salvador Espriu ens ha llegat un món
literari bastit al voltant de tres mites:
Sinera (Arenys de Mar), amb el seu
entorn de poble mariner i l'àmplia i
diversa galeria de personatges que li
donen vida, que literaturitza la Catalunya
profunda; Lavínia, que mostra més
aviat la vida burgesa de l'urbs (Barcelona)
i de Catalunya amb els seus conflictes
quotidians i polítics, i Sepharad (la
península Ibèrica), que denuncia, a partir
d'alguns paral·lelismes amb la història
del poble hebreu, les lluites civils i
les conseqüències subsegüents. En definitiva,
una crida a la tolerància, al diàleg, al
respecte i a la pau, des de la responsabilitat
i l'autoexigència.


(Fragment)




Introducció i antologia: Antoni Prats


Salvador Espriu. Poemes i narracions, 2012


23 de maig de 2014

qualitat de la llengua poètica

Belgium-5886 - Where is the Hotel!!!
... món que ampliem com a camp de visió
i reduïm com a espai d'experiència viva.
Passejada, evocació, contemplació, imatge,
llenguatge, ètica, experiència de viure
viscuda en els poemes.

(Fragment)

Joan Francesc Mira,
Reduccions, núm. 100

Tocant al cel, al fons del pou

enjoy the ride
Tocant al cel, al fons del pou,
al llit, a la tomba o al pis,
ni déu no ens pot empresonar,
que el cel ens dóna el seu mannà
cada matí, i el món feliç
ens diu nens, ja veieu qui sou...
Som l'univers i prou, ja està,
que el món no ha estat mai un museu
ni un temple d'aquests de la creu
ni un laboratori: ningú
pot negar que és casa teva... per tu.
Qui s'atreveix i vol, hi viu i hi jeu.



Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions, 1994


22 de maig de 2014

La veritable pau


-Tu saps què és la pau?
...
-Seria una cosa així com l'abundància 
de béns per a tothom, el progrés de la
cultura, la sanitat, el benestar, la comunicació,
l'alegria, la seguretat del futur, el respecte
a la dignitat de les persones i dels pobles.



(Fragment)



Valors per la convivència, 2003


Text: Esteve Pujol i Pons
Il.: Inés Luz González 

18 de maig de 2014

Saleta de piano

Unes mans roges sobre el piano.

Bata esllanguida. Vals convulsiu.
Obra de lassos santideguixis,
Wagner s'irrita, Mozart somriu.

Auques i ventalls, Torreta, núm. 140, dins,

Josep Carner. Poesia. 1992

Poesia

No som lliures de pensar el que volem.
Pensem el que sentim. 
                                  Mompou

Big Julie

Big Julie 1945

La cultura com a espai de participació (2)

Universitat de Barcelona


La cultura és producció abans que consum. Democratitzar els
processos culturals significa trencar les barreres classistes en
el camp dels consums, però també significa eixamplar les
possibilitats de la creativitat i capacitat expressiva des de tots
els àmbits socials. Significa trencar amb el disseny social que
dóna preeminència a les aptituds de contemplació i consum
sobre les aptituds actives i participatives. Significa deixar de
banda la distinció metafòrica -ideològicament connotada- entre
alta cultura i baixa cultura. Significa, en definitiva, partir del
reconeixement que tots som alhora productors i consumidors
de béns culturals.

(Fragment)

Pressentiment de "il pensieroso"


Suprem recolliment en tu reposa

oh marbre afaiçonat de claredat.

L'ala del pensament és la que et posa
més que dolor, tristesa i gravetat.

Veus potser dintre teu, de tota cosa
la inútil, la pregona vanitat,
i com l'home, poruc, dir-se no gosa
que el viure només és somni cansat.

I el cor se't fa suau d'una tendresa
per aquell son que vora teu respira
en les parpelles closes de la Nit.

Ella resta ignorant de la sorpresa
que brolla de la llum i que ens inspira
a nosaltres, mortals, joia i neguit.


Rosa Leveroni. Poesia, 1981

17 de maig de 2014

Concisió


Jo sóc un vers que sols en tu pren vida.

En un sol vers es pot dir tantes coses!
Cal encertar-ne els mots justos i el com,
i tenir clara la raó de dir-los,
i dirigir-los sabent cap a on.
Aquell que rep un sol vers no entendria
la intensitat del seu pes, si no sent
tot el fervor amb què l'ànima amiga
lliga desig, cor i pensament.

2001

Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

14 de maig de 2014

Oh serena de la mar


Oh serena de la mar,
ara que la gent reposa!
L'estimada que jo tinc
és a l'altra part de l'ona.
Una nau que se n'hi va

lletra meva ja li porta.
Passarà tota la mar
amb tant d'illes i de monstres,
cels de foc i cels de fred,
amb la meva lletra closa.

On caldria jo mateix,
una lletra tota sola!
Tot seguit que la llegís
en seria tremolosa.
-Blanca sou com el paper
i un sol mot teniu al rostre:
vós vinguéssiu a la nau,
que seríeu la resposta.


Josep Carner. Poesia, 1992

Ed.: Jaume Coll Llinàs

13 de maig de 2014

Quan per la vall del vespre descendim

Quan per la vall del vespre descendim
per l'autopista cap a la ciutat,
les fàbriques encenen mil llumets,
batega tot i tot és aturat.
Ens engoleix la nit: a quin banquet
som convidats a no tenir mai por?
Tot el passat és com un dèbil crit
fumós que va perdent-se en l'aire espès.
Tot és fluent i tot és permanent.
Les paraules em porten no sé on:
en elles ara em quedo i és un món.

Joan Vinyoli

11 de maig de 2014

Els camins: III

33a Caminada Popular de Torà
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
    ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
    i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
    d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
    el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
    s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
    un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
    vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
    el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
    mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
    als meus sentits desperts.

p. 81

Rosa Leveroni. Poesia, 1981

Batec de paraules

shins:australia : ordre en un racó blau (o com tot té el seu buit per estar-s'hi), al port del Masnou (Maresme); 6 d'Abril de 2008 per Lali Masriera a Flickr
Alguns ingredients indestriables de la seva obra poètica seran
l'humor, la delicadesa i el propòsit de ressaltar la intel·ligència
del lector, oferint-li viaranys nous tenint en compte l'experiència
vital del receptor, proposant-li valors actitudinals, fent-lo
reflexionar, desvetllant sentiments positius com l'amistat o
la solidaritat, sempre des d'una actitud activa i responsable,
de lluita també per un món nou i millor.

(Fragment de l'estudi introductori de Carme Arenas)


Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa, 2013

Dia de maig

Alghero sunset
Lo sol
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.


Maria Chessa Lai

* D'improvís


La tercera illa, 2013
Ed.: Joan-Elies Adell

trobar el nou ritme

Roses
"Parlen les dones"
(Montserrat Abelló)

trobar el nou ritme
sense context

només això trobar només
al·ludir senzillament
aquell àtom
mil·lenari
de puresa


Mireia Vidal-Conte. 5 cm : (la cicatriu), 2012

Acordió

network
Asseguda als meus 27 anys
imagino
com seré quan sigui vella.

I és curiós
perquè em veig
a la mateixa cadira
asseguda als meus 72
i recordant aquest precís instant
amb una melodia que,
com un acordió
d'arrugues i pell tensa,
aproparà vellesa i joventut
i traurà altre cop música
de dins d'aquest poema.

Sílvia Bel. L'esbós, 2010

Festa Major del Guinardó


Roses al Parc del Guinardó (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Mercat Barroc al Parc del Guinardó (Barcelona) per Teresa Grau Ros

10 de maig de 2014

Chants pour penser

Lily & Elise per Bournagain a Flickr
S'asseuen a parlar,
per trobar-se en els mots,
els vells ponts transparents,
perquè dansin les veus
dins la casa de l'aire

La cadència remota dels sons
es compassa.

El dia reescriu
el cercle del temps.

Flueix el món.

Escolto, amatent,
com respira.

En retrobo el tacte i l'alè
al fons d'uns ulls
i en el teixit de les paraules.



Carles Duarte. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010

Deprèn y aprèn,

"El mundo al que vienes" Edelvives. 2010  ; http://carmenqueralt.blogspot.com.es/
Deprèn y aprèn,
    y sabràs;
hages cura y mesura,
   y hauràs;
menja poc y dorm en alt,
   y viuràs.

Pedro Vallés. Libro de refranes..., 1549

7 de maig de 2014

El noble do

Banyoles - Detall del llac
                                     A Ada S. Glickman 



Puix m'heu lliurat, senyora, per amistat fidel,
un llibre de poemes del vell país del Cel,

 me n'aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,
vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

 allà seran els versos, al caire d'un safir,
fulloles i brotons moguts per un sospir.

 Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,
encara vull saber i encara desaprendre.

 Dir molt en un mig dir, seria mon afany.
I perquè passi un signe de mi damunt l'estany,

 em bastarà un palet molt lleu, color de rosa
(on, tota amagadissa, l'eternitat es posa),

 perquè em dibuixi un ròdol -a penes nat, perdut-
en l'aigua del silenci i de la solitud.



Josep Carner. Cor quiet, 1992

4 de maig de 2014

Salut a les roses

Roses
Salut a la novella
rosa que es bada en aquest dia esquiu
i lluita amb pluja i vent a penes viu.
Salut a la poncella,
com recollida en un silenci altiu,
que espera encar per a florir més bella.

Bategui en tot verger d'il·lusió
el desig pacient i el sense espera:
en branc esclatador,
sigui la gosadia missatgera
de la perfecció.

Que prou la rosa de perfecta olor,
en el cim de la seva resplendor,
es sentirà agraïda i honorada
per aquell repte a l'esdevenidor
de la desfeta al vent tantost badada.

Josep Carner. Poesia. 1992

XX

Success Story - Pierre (Haiti)
Els peus blancs, pel verd, corrien descalços.
L'herba no la veies. El sol cremava.
Era l'hora de jugar. Les formigues,
impacients, per berenar, t'esperaven.

Montserrat Rodés. Riu d'arena, 1992

2 de maig de 2014

Una criatura molt menuda,

Luke Discovers the Beach
Una criatura molt menuda, caminant nua per la platja.
La meva filla Ester cantant una cançó napolitana amb
l'esplèndid acompanyament de Toti Soler a la guitarra.
La finestra oberta al mar, molt blau, que avui és
particularment agitat. Uns quants núvols en filagarses...



Feliu Formosa. El somriure de l'atzar : diaris II, 2005

1 de maig de 2014

Torroja del Priorat

Torroja del Priorat per 11299883 a Flickr
Pel camí, solitud de la pedra,
camins del Priorat, difícils.
Els ulls s'hi arrapen
com un liquen, saben que el viure és curt.

Sento la merla en una obaga

i escolto veus antigues
com la del riu que ve d'un maig fecund
o el vent a l'ametller de verda clofa.

Que no se'ns trenqui el cel com un cristall

que s'enfonsa de llum.
Que no s'enruni aquest celler,
ni la paret, ni el pou,
rosegats per la tarda vermella,
ni els clavells, ni les ales, ni el pas lleu
d'un poeta que diu la primavera.


Maig 91




Olga Xirinacs. Óssa Major, 2009