A Ada S. Glickman
un llibre de poemes del vell país del Cel,
me n'aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,
vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:
allà seran els versos, al caire d'un safir,
fulloles i brotons moguts per un sospir.
Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,
encara vull saber i encara desaprendre.
Dir molt en un mig dir, seria mon afany.
I perquè passi un signe de mi damunt l'estany,
em bastarà un palet molt lleu, color de rosa
(on, tota amagadissa, l'eternitat es posa),
perquè em dibuixi un ròdol -a penes nat, perdut-
en l'aigua del silenci i de la solitud.
Josep Carner. Cor quiet. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada