Unes noies eixerides
m'han vingut a visitar.
Amb un ram de margarides
m'han volgut obsequiar.
Margarides totes blaves...
No ho entenc, m'he preguntat:
Què els heu fet? Van disfressades...
Són així les de ciutat?
Jo en collia per les prades,
color blanc i engalanades
amb botó al mig, daurat.
Se'm fa estrany la coloraina
amb la qual les empolaina
el mercat de la ciutat!
Teresa Bosch. Pensaments vora la mar, 1993
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
31 de maig 2014
Margarides blaves
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blanc,
blau,
Bosch i Roura [Teresa],
ciutats,
mar,
margarides,
mercat,
pensar,
poesia floral,
prades
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada