Solia començar ella, amb una veu dolça
que servia per avisar el Doctor Trementí
que ja era a punt. De seguida apareixia ell,
equipat amb tot d'aparells estranys, i
esperava que acabés la primera peça. Llavors
dedicava a la soprano una exhibició de
fantàstiques bombolles. Aquell joc durava
si fa no fa una hora o una mica més.
...
Va ser arran d'aquella història que va
començar a apreciar la veu de l'Alícia,
quan encara no tenia ni idea de qui era
realment. El fet d'escoltar-la amb
tranquil·litat, sense l'animadversió
dels primers dies, li va permetre descobrir
la qualitat extraordinària d'aquella veu,
el registre amplíssim que era capaç d'assolir,
des de notes greus, pròpies de les millors
contralts, fins a notes sobreagudes, que ella
feia aparentment sense cap esforç. Era a més
una veu plena de matisos, que sabia expressar
totes les emocions i els estats d'ànim.
(fragment)
Mercè Canela (El rastre de les bombolles, 1990)
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celobert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celobert. Mostrar tots els missatges
14 d’abril 2010
Cançons i bombolles
Etiquetes de comentaris:
amor,
bombolles,
Bou [Pep 1951-],
cançons,
Canela [Mercè 1956-],
celobert,
emocions,
fascinació,
lluna,
Masó [Jordi],
matisos
17 d’octubre 2009
Celobert
Sempre aquestes parets
clavades a terra.
Palplantades
davant del meu paisatge.
Al capdamunt però
si estiro el coll
hi plana sempre
una petita balma blava.
Teresa Roses. Aquesta estranya margarida. 1999
clavades a terra.
Palplantades
davant del meu paisatge.
Al capdamunt però
si estiro el coll
hi plana sempre
una petita balma blava.
Teresa Roses. Aquesta estranya margarida. 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
balma,
blau,
celobert,
estirar,
il·lusions,
Lleida,
margarides,
paisatges,
persones,
poesia breu,
Roses [Teresa]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)