Com un bosc de ribera,
teranyines d'arbres indecisos
en una dansa lenta
allunyen la ciutat
del pas plàcid de l'aigua
― mons escindits
entre el mosaic de cases i carrers
i el riu estèsen la seva nuesa ―
cap a un destí de mar,
mentre en el seu repòs
les barques enyoren l'oceà,
navegar amb els dofins
solcant les onades,
àvides de nous cels i de nous ports,
somniant en el vent
inflant les veles,
en el perfil d'una illa imaginada,
des del silenci que anhela l'hora de salpar
i unes nits generoses d'estrelles.
Carles Duarte i Montserrat, Unpublished (2013), dins,
London's rivers : a collection of landscape drawings by Gaspar Jaén i Urban. 2015
