Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cèl·lules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cèl·lules. Mostrar tots els missatges

15 de maig 2025

Ametlla de tarda blanca

Ametlla de tarda blanca:
creua'm el pit.
Separa els fils de pluja
dels mestrals grocs,
car el capteniment
frisa les cèl·lules
i flairosos, corbats,
dins viles mudes,
nodrim les soledats
de verds ben tènues,
amb una arena humida
als peus cansats.
I escoltem cada nota
del temps malalt
que empresona els turmells
i vol cremar
els tèrmens de les nits.
Som conscients
i som ben conscients
que els coralls es reclouen.


M. Antònia Grau


Es troba en el llibre:

El carrer que em du a casa : un viatge literari-musical per la poesia del Maresme : de Marià Manent als joves dels anys vuitanta. 2020

Pròleg: Albert Calls i Xart.

Fotografies: Anna Murillo.

22 de febrer 2019

guerra creixent

guerra creixent

en el seu primer quart, quan a les trinxeres el greix cau
com rosada, una capa fina només
de margarina de cascos blaus



o sacs de roba blaus

que surten de la ciutat, on al vespre els flocs de camuflatge ronden entorn dels tubs
d'aspiració, les cèl·lules civils
totes

ja dues talles més petites


––––––––––––––––––––––––––––––––


zunehmender Krieg

in seiner ersten Sichel, wenn in den Gräben das Fett zu tauen
beginnt, ein dünner Aufstrich nur
von Blauhelm-Margarine



oder blaue Kleidersäcke

stadtauswärts, wo abends um die Absaugstutzen die Tarn-
flocken lungern, die zivilen Zellen
alle


schon zwei Größen Kleiner



Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits. 2008

Traducció i pròleg: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte

07 de desembre 2017

simfonia

                                                  a mónica.
                                                                              a guillem.
                                                 a la música que compartim.



aquest conglomerat de partícules,
de llums, de focs i de forces,
aquesta massa de cèl·lules
que pateixen fred, deleroses,
porugues, afamades, que criden,
que ploren, que riuen, que estimen
i odien, que trenquen la llum,
que vegeten a l'ombra, que viuen,
que sobreviuen, que moren,
aquest embull de líquids,
de minerals, aquesta barreja
d'humors, de dolors, de plaers,
aquest petit món que anomene jo
un dia es desfarà, s'escamparà
i esdevindrà llum, s'endinsarà
en la terra i serà terra,
crearà mons, esdevindrà peix,
esdevindrà escata o voltor,
serà aigua o brànquia, serà fulla
o saba, serà núvol i pluja,
pedra i volcà. galàxia avui que dansa,
planeta o sol al centre de l'univers,
primera onada d'un oceà primer
que romp contra la meua platja,
als acords d'aquesta música
on el món comença
un cop més.



Anna Montero. Teranyines. 2010

20 de novembre 2016

No conec cap espai

No conec cap espai que respongui al nom de casa.

Casa és el contorn net d'una sola cèl·lula.
Casa és la verticalitat insubornable del vent.
Casa és una samarreta de cotó sense somnis de grandesa.
Casa és la nit poderosa on un braç pot ser ocell.
Casa és una veu que és alhora silenci.
Casa és un rellotge amb atacs d'amnèsia.
Casa és la humitat on s'imagina tota fulla.
Casa és la dignitat del cos.




Gemma Gorga


Edició a cura de Vinyet Panyella.