Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàssics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàssics. Mostrar tots els missatges

22 de gener 2016

Ara que la poesia catalana

Ara que la poesia catalana no té cap tendència
particularment dominant, es pot acarar 
-sense la fe mística de Maragall ni la 
voluntat estilitzadora de Carner, sinó
amb la voluntat de diàleg alhora amb 
el substrat dels clàssics medievals, 
vehiculats per Foix, i la postulada
herència de la poesia anònima- 
amb aquell nervi fondo on el llenguatge
ens duu a les envistes de l'aiguaneix
dels mots afaiçonats en versos.

Fragment del pròleg.



Pere Gimferrer


Es troba en el llibre:

Albert Ubach. Missa pro Carnavale Mortis. II. Kyrie. 2001

Premi Octavio Paz de Poesia 2000