Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-te'n, en el fruit decidit al seu temps! Com la canella de la font, el teu brancam inclinat empeny la saba amunt i avall: ella salta de la son quasi sense desvetllar-se, cau a la felicitat del seu més dolç reeiximent. Mira: com el déu en el cigne. (Fragment) Rainer Maria Rilke. Elegies de Duino, 1995 ; tr. Manuel Balasch |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reeiximent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reeiximent. Mostrar tots els missatges
30 de setembre 2012
Sisena elegia
Etiquetes de comentaris:
brancatges,
dolçor,
felicitat,
figueres,
fonts,
fruits,
reeiximent,
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
saba,
temps
Subscriure's a:
Missatges (Atom)