Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-te'n, en el fruit decidit al seu temps! Com la canella de la font, el teu brancam inclinat empeny la saba amunt i avall: ella salta de la son quasi sense desvetllar-se, cau a la felicitat del seu més dolç reeiximent. Mira: com el déu en el cigne. (Fragment) Rainer Maria Rilke. Elegies de Duino, 1995 ; tr. Manuel Balasch |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de setembre 2012
Sisena elegia
Etiquetes de comentaris:
brancatges,
dolçor,
felicitat,
figueres,
fonts,
fruits,
reeiximent,
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
saba,
temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada