Què és l'amor, nina, em preguntes? Senyal que no l'has sentit; i amb mes pobres comparances, com te'l podré definir?
No en parla el mestre a l'escola,
ni en la llar se'n parla als fills, i als quinze anys l'amor arriba sobtat com un terbolí.
L'amor és el pa de vida
que el cor troba en est exil; l'únic bé que deixà traure Déu a Adam del Paradís.
Se sent com una harmonia
que conforta l'esperit, dolça com la veu dels àngels, pura com el seu somrís.
Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit. Marià Aguiló |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
24 de setembre 2012
Què és l'amor
Etiquetes de comentaris:
Aguiló [Marià 1825-1897],
amor,
escola,
estimar,
flors,
infància,
jardí,
poesia visual,
somriure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada