poema gairebé es redueixen a dos:
negre i vermell. Sobreposades a aquestes
franges de color, hi observeu un seguit de
representacions brillants: estels, planetes,
constel·lacions, cometes, etcètera.
* * *
Peu i mitjó
a la mateixa sabata:
un món.
* * *
Jo soc un,
i el temps ha acabat
per fer-me molts.
* * *
L'admiro com a creador, però no pas
com a home: és negatiu, insolidari
i individualista i violent i cruel
amb aquells qui ell considera els seus
inferiors.
* * *
El poeta escriu el poema
i s'enretira unes passes per
veure l'efecte que fa d'un tros
lluny.
* * *
Tornarem a vèncer! Estic
segur que d'aquí a uns quants anys
una gran avinguda de Barcelona
portarà el nom de Pompeu Fabra.
Aquest poema ha estat escrit durant la tancada a Montserrat, desembre de 1970.
De Ot. 1984
Joan Brossa, dins,
Jordi Balcells, Albert Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada