De matinada, baixen a mar
el sedàs mecànic que filtra
la sorra. No diguem cap paraula
sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes,
que ja graviten amb l'ampla
deixalla del temps. Aquest estiu
sota les coses, tot coàgul de llots
i petxines, deixa l'oblit planant
sobre la platja.
De: L'argila, la sorra, IV
Joan Duran i Ferrer. Extrema llum. 2014
Pròleg de Cèlia Sànchez-Mústich
Epíleg de Mireia Calafell
XLIX Premis "Recvll" de Blanes
Premi Benet Ribas de Poesia 2013
