El meu amor és com un riu distret.
En els camps de blat de moro, el pardalet
dirà ma glòria fugissera.
El ram verd que aixopluga aquell infant,
la reineta en els verns sempre ajupida,
i el cucut amb els llavis que s'hi fan
semblen pel món regir ma vida.
la reineta en els verns sempre ajupida,
i el cucut amb els llavis que s'hi fan
semblen pel món regir ma vida.
I descansant a l'ombra d'algun tell,
el passat torna amb sa mirada,
com el matí preserva el blanc segell
de la lluna oblidada.
el passat torna amb sa mirada,
com el matí preserva el blanc segell
de la lluna oblidada.
Josep Sebastià Pons. Antologia poètica. 1986
Tria i pròleg de Joan Triadú
