Després de Tàpies
Quan penses que el veïnat ja s'ha adormit
i ja no et pot abrigallar cap ésser
— salvant la substància de la fusta,
que conté la saba dels inicis —,
s'acosta un perfum: cremen tots els troncs
a la llar de foc de recomençar-se.
Elm Puig Mir. Planeta latent. 2022
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021
És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec
d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú
és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest
estiu viscut en una síl·laba, en un estremiment
de la substància, en una escala mecànica,
en un fil de mans. Cadascú demana on és
la vena, de pressa, la vena.
——————————————————
È follia di tutti, l'estate, traffico
di cantieri, nella città lasciata. Ognuno
è lo stadio terminale, ognuno è l'estate, questa
estate vissuta in una sillaba, in un tremito
della sostanza, in una scala mobile,
in uno filo di mani. Ognuno chiede dov'è
la vena, presto, la vena.
De III. Trobar la vena.
Milo de Angelis. Tema de l'adéu. 2016
Traducció de Joan-Elies Adell.
