Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tàssies [1963-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tàssies [1963-]. Mostrar tots els missatges

16 de juny 2024

Llegir

La meva bibliotecària
té veu de rierol quiet.
Rierol de riba humida
i ombra d'un bell secret.

La meva bibliotecària
té els ulls de blau rialler.
Blau que estima les lletres
i que perfila el paper.

La meva bibliotecària
té els dits de tacte de full.
Tacte que acarona els llibres
i que els estima i acull.


Lola Casas. Poemes de cada dia. 2004

Il·lustracions: Tàssies

29 de setembre 2019

La tortuga

La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.

El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.



Joana Raspall. Font de versos. 2003
Il·lustracions: Tàssies

27 d’octubre 2018

L'internauta reposa

Ha passat hores davant la pantalla
fent descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairebé ni sap com.

Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror del ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adeu a la tardor
amb una veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant, com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a veure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap «virus» no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...



Joana Raspall. Font de versos. 2003

Il·lustracions: Tàssies.

19 de maig 2013

Tranquil·litat

Mandrejo,
passejo.
Esmorzo
assegut.
Xocolata,
torrades
i un gran batut.
Baixant
a la plaça,
hi trobo els amics.
Matins de diumenge
d'aquells tan bonics.




Lola Casas. Poemes de cada dia. 2006

Il·lustracions: Tàssies