Per apercebre

Per apercebre
tots els estrats
del color negre,
té els ulls tancats:

En plans diformes
fins l'horitzó,
un seguit d'ombres
fan la foscor.

Unes són tones
d'opac profund,
altres, somortes
vetes de fum.

Les mou la febre
recalcitrant
d'una tenebra

d'ull de caiman.

La por es desvetlla,
el pou extens,
la gran escletlla
d'etern descens,

i una barbàrie
d'ofec futur
fonya fondària,
fa vast l'obscur...

De: El cor del poema

Josep Pedrals



Exploradors, al poema! : taller de poesia amb Josep Pedrals. 2014. P. 65

El millor crit

Llenço cap a dalt
el meu millor crit.
El més bell i obert:
el més vermell i verd.
El més negre per ofegat.
El més sincer.
És un crit a la vida:
el crit que vull ser!

Lanzo hacia lo alto
mi mejor grito.
El más bello y abierto:
el más rojo y más verde.
El más negro por ahogado.
El más sincero.
Es un grito a la vida:
¡el grito que quiero ser!

De: L'opressió.

Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas. 2014

Text en català i en castellà.

Versión de Orlando Guillén.
Pròleg d'Andreu Subirats.

Dona cordant-se el vestit

            ella es dibuixa
una dona que es corda el vestit

           espatlles nues
             pell negra
           mans negres
          braços negres
            cap negre
          sense cabells
           sense rostre
            sense ulls
 un llarg vestit daurat

             el títol
         autoretrat

———————————

Duonna liand sieu vstieu

           ella as pittüra
üna duonna liand sieu vstieu

          spedlas nüdas
             pel naira
           mauns nairs
         bratschs nairs
           testa naira
       üngüns chavels
       üngüna fatscha
        üngüns ögls
    ün lung vstieu d'or

             il titul
        autopurtret

Jessica Zuan. Stremblidas e s-chima = Tremolors i escuma. 2023

Traducció i epíleg de Dolors Udina i Antoni Clapés.

Pròleg de Denise Mützenberg.

(Edició bilingüe romanx / català)

Enfilada

Enfilada a dalt de tot.
Al cim dels manyocs de diari
que has anat arroplegant
i que fan, ara,
la teva vida fins aquí.
Al cim de tot,
amb les mans negres,
el desequilibri del paper,
el cos ple de notícies i argumentaris.

Gemma Arimany. Glatir. 2023

Pròleg de Rosa Font Massot

Principi

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:
    El mar.
    I els peixos —
    Es reuniran els peixos amb ell?
                                         PAUL CELAN

Plores valent.

Definitiu, el tall, vessa principi:

escriure de nit i escriure malmès i escriure de cos que ara estira,
vol sang, que ara estripa, vol cel, l'aucella mare, el cant sever, la
trena solta.

I escriure expulsat.

I escriure cor clus i amb la llengua girada.

I escriure amb la neu i amb la rosa que es perd i amb la que ens
treuen.

I escriure en els pols fins que la fosca es faci clara i la claror,
sempre estrangera, tingui tots els colors del color negre.

Plores valent.

Li portes els peixos.

Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018

Postfaci de Mercè Ibarz

Avancen

Avancen   al galop   blancs
vermells
negres
grocs   tots els cavalls.

Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017

Premio Nacional de Poesía 2018.

Teclat de piano

Blanc i negre
          (negre i blanc)
juguen a transformar-se
en una Rapsòdia en blue.




Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç. 2018

Il·lustracions: Gibet Ramon

Matí

Obre els ulls i desplega

la negra pantalla i estén-la del tot

obre bé els ulls fixa-hi els ulls

concentra-t'hi concentra-t'hi ara saps

que la negra pantalla no es desplega

dins el son o dins l'aigua

ni tampoc quan es clouen les parpelles arrugades

i s'enfonsen de biaix com les petxines,

ara saps que la negra pell de tambor
cobreix per complet el teu horitzó
sempre que obris els ulls descansat, així.
De l'equinocci de primavera a l'equinocci de tardor
ací són les aigües que corren ací és el jardí
ací brunzen les abelles per les branques
i repiquen a les orelles d'un nadó
i vet ací el sol! I els ocells del paradís
un sol immens més gran que la llum.




Iorgos Seferis. Diaris de bord. 2019

Traducció de Joan Frederic Calabuig.

preludi

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.
Un dia vam creuar els mots,
sense saber que
des de llavors deixaríem
de ser vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.
La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.




Anna Garcia Garay. Els mots encreuats. 2012

Llenço als quatre vents

Llenço als quatre vents
estrelles que he trobat
dins les meves butxaques,
perquè pintin de mil colors
les nits més negres del món.

De: Tornar : Barceloneta i Barcelona, gener - setembre de 2017

Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018

Cavaller que va de dol

Cavaller que va de dol

porta closca i no és cargol.

Sembla un frare ben barbat

i es veu groc quan és al plat.

Tan negre com el carbó,

no embruta ni fa calor.

Es diu musclo, és molt buscat

i viu en comunitat.

Olga Xirinacs. Marina. 1986

Il·lustracions: Asun Balzola.

Invoco cels clars i oberts

Invoco cels clars i oberts,
d'ulls plens de sol i de llum.
No els grisos, foscos,
premuts de negres presagis.

Mira aquesta blanca pàgina.
Se t'obre perquè   despresa
hi escriguis amb lletra 
ben clara   el teu nom.



Montserrat Abelló. Són màscares que m'emprovo--. 1995

L'eruga

Si em donares un pinzell,

saps què pintaria jo?

Una eruga verda i negra

amb alguns salpicons grocs.

Si demà anàrem al camp,

saps què faria jo?

Escodrinyar plantes i arbres

fins trobar l'eruga verda i negra

amb alguns salpicons grocs.

Sac de poemes. 2007

Poemes: Isabel Mingo

Il·lustracions: Ana Ruiz

qui diu la mort? és l'amor

qui diu la mort? és l'amor

aquella dama de l'eina negra,

no és la mort ni l'amor

ni hi ha dama i res no du

són les ombres escapadisses

dels astres, de la nit

i de les pors res no en saben,

mentre pasturen plàcids,

negres cavalls als prats veïns

De Poemes esparsos i esbossos, [6]

Anna Dodas i Noguer. El volcà. 2015

Presentació: Ramon Farrés.

Pròleg de la primera edició: Jordi Sarsanedas.

Pròleg d'aquesta edició: Núria Martínez Vernis.

Eriçó de mar

Raspall de cabell,

que ets negre o vermell,

no et posis, si em veus,

¡a sota els meus peus!

Ricard Bonmatí. Estimades feres. 2009

Aura

Els colors que predominen en aquest 
poema gairebé es redueixen a dos: 
negre i vermell. Sobreposades a aquestes
franges de color, hi observeu un seguit de
representacions brillants: estels, planetes,
constel·lacions, cometes, etcètera.

* * *

Peu i mitjó
a la mateixa sabata:
un món.

* * *

Jo soc un,
i el temps ha acabat
per fer-me molts.

* * *

L'admiro com a creador, però no pas
com a home: és negatiu, insolidari
i individualista i violent i cruel
amb aquells qui ell considera els seus
inferiors.


* * *

El poeta escriu el poema
i s'enretira unes passes per
veure l'efecte que fa d'un tros
lluny.

* * *

Tornarem a vèncer! Estic
segur que d'aquí a uns quants anys
una gran avinguda de Barcelona
portarà el nom de Pompeu Fabra.




Aquest poema ha estat escrit durant la tancada a Montserrat,  desembre de 1970.


De Ot. 1984
Joan Brossa, dins, 

Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992

Edició: Jordi Balcells i Albert Roig.

Els colors

-Com pintaries el món? -va preguntar la mestra.

-El pintaria de colors!

-Doncs..., vinga, anem a fer els deures.

La pau la pintaria de blanc,

la guerra de color negre,

l'amistat de color blau

i l'esperança verda.

Ariadna Acedo, 3r de primària, Col·legi Miró, Barcelona

El trobareu en el llibre:

Poemes per a un món millor : V premi "Poesia en acció. 2004