i jo amb les mans rasposes d'artigaire
que no mesura el temps ni deixa el nom escrit
a cada clariana.
Però tu crida'm fort, tu que saps el meu nom
i fes-me única al món.
La meva terra com un erm
i jo l'eixarcolaire amb la pell recremada
que no compta les herbes que ha anat desarrelant
de sol a sol.
Però tu baixa ardent i fes-me una carn única
tu que saps el meu nom.
