La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.
Olga Xirinacs
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà
Pròleg: Teresa Colomer
Vint-i-set sastres se'n van
contra un cargol, en corrua:
el més valent no té cor
ni de tocar-li la cua.
Quan el cargol els ha vist,
ja treu les banyes ben llargues.
Sastres: fugiu tots corrent,
que amb un poc més us atrapa!
Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants. 1998
Il·lustracions de Teresa Martí.
Do re mi fa sol
Soc Pol, un cargol.
I us vull dir uns mots.
Avui porto dol.
Tinc trencat el cor.
M'he quedat tot sol.
I els altres cargols?
Rondaven pel bosc
però, ara, s'han fos.
Per què, quan, com?
Per a no acabar xops
si sentim un tro
busquem un bon lloc:
a sota les cols,
dins d'un gran, gros tronc,
darrere un matoll,
enmig de les flors,
o a sobre d'un jonc.
Tot recer és bo.
Portem sempre a coll
a sobre del llom
llit, roba, llençols,
vaixella i xarops.
Per a no perdre el nord
deixem lluents solcs.
Si la pluja dorm
sortiu a fer un tomb.
I ens crideu: «Cargols:
sortiu, bons xicots»
No aixequem el vol.
Anem a poc a poc.
Ens hisseu pel coll,
i ens sobrevé un xoc.
Tenim molta por.
On ens porteu, on?
Molts anem al forn,
o joguines som.
I si això ho feu molts
ens veurem al zoo.
Sol fa mi re do.
M. José Orobitg i Della. Esqueixada de versos, 2004
Il.: Christian Inaraja
