Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites,
la seva èpica, els seus vocabularis,
els seus reflexos dins la gamma dels ònixs.
Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022
Premi Carles Riba 2021
Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites,
la seva èpica, els seus vocabularis,
els seus reflexos dins la gamma dels ònixs.
Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022
Premi Carles Riba 2021
D'aquest rostre que em torna el mirall,
desconec tots els trets menys l'esguard,
testimoni del temps jovençà.
Jo soc jo, com ho era fa anys,
amb iguals pensament i desigs,
amb igual entusiasme o temor.
Del meu fons, el mirall no en sap res
i em disfressa de cutis marcit
i em corona la testa de neu.
Són els rastres de cada dolor
i de cada neguit que he passat.
Res, però, dintre meu no envelleix,
res d'allò que ha marcat el meu pas
i m'ha dut als camins a lluitar
per la terra, l'amor i la fe.
Una lluita petita i humil
que el meu cos deixarà a poc a poc
quan el fred m'embalbeixi les mans
i m'enteli la llum de la ment;
però encara tinc ulls per mirar
desmentint el reflex del mirall.
Joana Raspall. Jardí vivent. 2010
Il.: Lluïsa Cauhé
El mar lleva les taques i ferides del món.
Eurípides,
Ifigènia a Tàuride
A més de vint metres
sobre el nivell del mar.
Busco els meus pronoms
en el reflex de l'aigua.
Aquí no hi ha miralls.
Potser la vida és més fàcil
des dels penya-segats.
Sònia Moya. Plutó. 2014
XXX Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina
Música Gotes
Mòbil pentinat d'aigua
Al cor reflexos
Felícia Fuster. Postals no escrites. 2001 Prefaci i dibuixos d'Albert Ràfols-Casamada.
Epíleg de D. Sam Abrams. |