Allà on s'acaba el bosc
i comença el cel,
ha pres un sentiment estrany
en arrels
que creixen massís avall.
Allà on s'acaba el bosc
i comença el cel,
és l'indret on et penso,
on somio
i on mai
mai
no et necessito.
Laura Martín Ortiz. D'aquest breu somni. 2021
Pròleg de Lluís Calvo
Premis literaris Ciutat d'Elx 2021. Premi Festa d'Elx
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l'estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l'àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.
Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l'aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell. Nosaltres, qui. 2020
Premi Mallorca de Poesia
(Premis Mallorca de Creació Literària 2019)
En aquest carreró de les espècies
el cirenaic sol pensar en els profits
—dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc,
el nòlit que reclama al mercader de Jaffa...—
i en el sabater del mercat que posa el fill
a fer-li competència. Si no se li torça res,
d'aquí uns anys podria comprar al germà
el tros amb les oliveres. Està cansat
—i la cobdícia dels romans sempre l'emprenya.
Ara haurà de tornar a entrar els sacs que ha tret
fins al davant de les escales. Els soldats
no entenen res i la quitxalla aprofitarà
per pispar-li alguns grapats de panses o avellanes.
Només falta que el natzarè se li aturi
davant de la botiga. «Apa, noi, empeny amunt»,
li diu mentre l'ajuda. «No sé per què et fiques
en aquesta mena d'embolics». I desvia la mirada:
que ningú no toqués res de les cistelles,
que passi l'aldarull i tornin les dones
que li regategen el pes i el preu
i que no paren de fer bromes
sobre la muller jove que té a casa.
Deixa la creu i el reu cinc parades més amunt,
es refrega les mans al davantal,
sent els crits i els insults que van quedant enrere.
«L'únic que en traurà profit», pensa,
«és Herodes, o qualsevol cèsar
que avui omple la primera plana del diari».
Francesc Parcerisas. Seixanta-un poemes. 2014
Sota teulada dorm una òliba.
El seu respir profund i reiterat
podria fer pensar en criatures
que erren sense cavalcadura,
en vestits infantils de simpàtics fantasmes.
Però ja he descobert l'òliba
que dia rere dia reposa amb la casa.
La meva filla també dorm
—el llevant d'una vela blanca—,
el seu pare també descansa.
Reposa l'herba, la fulla, la planta.
Tot ha adoptat còmoda positura
dins el llit flonjo de la nit.
Tot es bressat pel respirar tranquil
que inflarà sense pressa l'alba.
5 juny 90
Tònia Passola. Cel rebel. 2001
Premi "Cadaqués a Rosa Leveroni" 2000
Des de la terra, que espera,
m'allunyaré i alçaré la mirada
per veure el cel i els estels.
Les nits sense lluna
seguiré el camí de la Via Làctia,
i pensaré,
com sempre he fet,
que la vida, malgrat tot, és bella.
De: Esparsos.
Zoraida Burgos Matheu
Dins el llibre,
Baix continu 2022. 2022
Conté: Esparsos / Zoraida Burgos Matheu -- La Lutier / Nati Soler Alcaide --
Ombra de veu / Laura López Granell.
Trobar rajos de sol en els intervals entre
les gotes de pluja.
De vegades és fàcil encongir-se i fer xip-xap
als bassals. En els dies de sol n'hi ha prou
de no pensar en el tema i dissimular el somriure
per evitar la mirada de qui sempre diu que
demà plourà.
Un arbre creix i no li preguntem per què.
Text de Eugénio Roda.
Il·lustracions de Cecilia Alfonso Esteves.
Traducció de Laura Borràs Dalmau.
des que vam arribar
que ens estem morint
i no hem pensat a gaudir les vistes
—viu amb plenitud
Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2017
Traducció de Bel Olid
Nosaltres tu les teves camarades en el mateix cor amenaçat
amb els nostres cossos els nostres morts els nostres desordres diversos.
Nosaltres en espirals planetàries per pensar niu d'esperança.
El pes real del nostre cor amenaçat ajustat a l'alta ressonància dels llibres.
———————————————————————
Nous toi tes camarades dans le même cœur menacé avec
nos corps nos morts nos désordres distincts. Nous en spirale
planétaires pour penser nid d'espérance. Le poids réel de notre
cœur menacé ajusté à la haute résonance des livres.
Denise Desautels. D'on sorgeix de vegades un braç d'horitzó : inventaris 2012-2016. 2022
Traducció i pròleg d'Antoni Clapés
Quan bullo un xic d'arròs
o rego les begònies
el que existeix es bada
en l'acció més senzilla.
Tot és planer:
el roure, el bruc,
el clam i la rialla.
L'Univers
es revela en cada instant
que passa.
Però si el penses,
s'enfuig.
Lluís Calvo. L'espai profund. 2020
Epíleg de Lola Nieto
Premi Carles Riba 2019
"...i somnies enmig de la
ferrenya sopor..."
Carles Riba. Versions de Hölderlin
És bo sentir del vent, les flautes mortes,
l'estrofa blaumarí del dia opac,
tocar sense tocar les mans de l'aigua
que polsen rera els vidres, veus i cants.
És bo sentir l'oreig i el sol de l'ombra
i el vers que torna als dits ple de colors
i porta en el palmell de l'harmonia
la branca d'olivera feta mots.
És bo sentir del lluny, el so i l'aroma
de tot el que em sublima i he volgut,
i entendre que la vida és un oracle
i em diu el que no veuen els meus ulls.
I et penso, amor... I m'omples la memòria
de tot el que no oblida el meu oblit.
Maria S. Farell. A nou mil metres d'altura. 1997
Penses al teu estil
mentre floreixes,
d'alè espiritual
d'aire endolceixes,
estranya inesbrinable
tan gentilment propera,
pregona ininventable
tan infantívola,
tu santa sense afany
feta de pura llum,
oh rosa, dolça rosa...,
i tu no ho saps.
–––––
Die Rose
Für Jan Rave
Du denkst auf deine Weise,
indem du blühst,
mit geistiger Atemspeise
die Luft versüßt,
so fremd-allunergründlich
wie lieblich-nah,
so tief-allunerfindlich
wie kindlich-da,
du heilig Mühelose
aus lauter Licht,
o Rose, liebe Rose,
und weißt es nicht.
Peter Gan,
pseudònim de Richard Moering, dins,
Antologia lírica alemanya (1910-1960). 2019
Tria i traducció de Guillem Nadal
Pròleg de Roberto Mosquera
