Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bons propòsits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bons propòsits. Mostrar tots els missatges

09 d’abril 2020

Reserva natural

Alguna nit ─que l'endemà fos festa
podríem asseure'ns, tu i jo, a taula,
i deixar-hi el feix de noses
que ocultem. Embrancar-nos
en una orgia de recances, malentesos,
bons propòsits. Exhumar velles preguntes
abans no germinin per sorpresa,
confessar-nos tot allò que de l'altre
ens desagrada o el que sempre
n'esperàvem i mai no hem gosat dir.
Com si fos un coit reprès fins a altes hores,
culminat amb l'inventari d'encerts i de triomfs
entre els quals figuraria aquest esclat
de confidències.

No ho féssim pas: ¿com retrobaríem la màgia
que en algun punt de la nit hauria corregut,
aterrida, a ocultar-se en un lloc inaccessible
de la casa, tement que la miréssim de fit a fit?




Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009

Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.

26 de setembre 2015

Construint

Deu anys de lluita d'estudiants,
volem cinema en català ..
I fou així, tot fent camí ..



Pa amb tomàquet rialles per berenar,
les parets parlen per demà.

               ***
Amb el clatell escaldat,
construïm la llibertat.

              ***
Un bon propòsit, regar cireres vives,
i a l'estació, una amiga s'hi enfila.

              ***
Poeta de la vida, la calma et ressegueix,
petites coses, el teu més gran plaer.
 
             ***
Quan els poetes són tocats per la tramuntana
les cireres esdevenen carbassa.



Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007