Hi havia al carrer botigues i rètols
i l'olor de coca d'ou de les tardes cada dia.
I enmig d'aquest paisatge el primer bes -efímer-,
creuar d'aparador a aparador el carrer, un haiku.
Entre vidres lluents i la música de les caixes
registradores, com compàs dels moments,
volíem que no es marcissin els plecs de metall
de les persianes -acordions ventant un rèquiem-
ni s'apagués el neó de les pupil·les
ni minvessin els reclams.
Jo no entenia d'amor ni de comerç,
però sabia que la ciutat mercadera
m'havia ofert allò que no té preu.
Guillem Troté Daroca. Les llars, dins,
Alçar la veu, 2004