Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de maig de 2012

Carrer de Monterols


Hi havia al carrer botigues i rètols
i l'olor de coca d'ou de les tardes cada dia.
I enmig d'aquest paisatge el primer bes -efímer-,
creuar d'aparador a aparador el carrer, un haiku.
Entre vidres lluents i la música de les caixes
registradores, com compàs dels moments,
volíem que no es marcissin els plecs de metall
de les persianes -acordions ventant un rèquiem-
ni s'apagués el neó de les pupil·les
ni minvessin els reclams.
Jo no entenia d'amor ni de comerç,
però sabia que la ciutat mercadera
m'havia ofert allò que no té preu.



Guillem Troté Daroca. Les llars, dins,


Revolta


Defensem l'escola en català

L'opció fàcil seria restar asseguda 
davant d'aquest horitzó inexpressiu per sempre,
deixar fer el pas dels anys sense oposar resistència,
tranquil·lament, sense càrrec de consciència
per les pàgines i els dies en blanc deixats
enrere.

Lluny, però, de morir, els mots em viuen a dins
i jo, sense ells, moro en les coses
(no crec que em passi mai com al poeta).

Posar cercle a tants de mots fonedissos
és deixar d'ennuegar-me en els meus silencis.

Vull ser una veu entre veus.

Heus aquí la meva revolta.

Sílvia Güell Segarra, dins, Alçar la veu, 2004

Si vols veure...

Flors de guarniment (Festa Major de Gràcia) per Teresa Grau Ros
Si vols veure ocells volar,
vés pel maig a la muntanya,
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.

Allí canta el rossinyol
la guatlla i la cadernera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.



Jaime Arias Monge, dins,
                    18è concurs de poemes i narracions breus : Horta-Guinardó 1998, 1999

Mare i infant

Per a Manolo, sobre una escultura seva


Com, entre dolça i dolça cara,
dos respirs d'argila mortal
mesclen somnis futurs encara
i somnis fets ull triomfal!

Mare i infant, infant i mare,
l'un per l'altre és més prop de Déu:
petit déu sense destí encara,
dona que recomença el seu!

El món és just, la nit és clara,
la vida es compta pel teu cant:
si dorm l'infant, no dormis, mare.

Les albes i el saber et prendran
rient; quan dormirà la mare,
dormiràs, ah per sempre!, infant.


(1935)                     Tres suites


Una obra d'art ens ha de deixar -si no 
procurar- ser-hi feliços davant.




Carles Riba. Súnion : antologia comentada, 1995

La mar

Els noms de lloc ens parlen de...

La mar, en el seu contacte amb la terra, forma aquesta línia
atzarosa que anomenem costa. Cales, penya-segats, platges
i ports naturals han inspirat el nom de diversos pobles
costaners. Els topònims Palamós i Pals ens recorden els palus
o "aiguamolls" (actuals o antics) del nostre litoral. Els canyars
o canyets, propis dels ambients costaners inundats, són
presents als noms d'Alcanar i de Canet de Mar. D'altra banda,
també hi ha topònims litorals que s'inspiren en les feines de
la mar, com l'Almadrava (un art tradicional de pesca de la
tonyina) i Calafat (l'ofici antic d'impermeabilitzar les barques
de fusta).

Mots amb arrels, 2005

26 de maig de 2012

La bona pluja d'una nit de primavera

La bona pluja sap triar el seu temps:
és primavera quan tot ho fa créixer.
Seguint el vent, oculta entra en la nit.
Calant el món, cau fina i sense fressa.

Camins del camp, i negres tots els núvols,
barques del riu i encès un sol fanal:
a l'alba veus el sòl rogenc xop d'aigua
i amb flors pertot la Ciutat del Brocat.


Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1992

El savi ensenya sense paraules


El Tao diu que el savi
ensenya sense paraules;
però jo necessit les paraules.
Tal volta és que, en el fons,
les paraules no són la millor
manera d'ensenyar.
Però... i de viure?


Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

Sumar i restar

què vols creure tu
que dius que els molts ulls no són una suma
sinó una resta que t'anul·la
i que ignores el gran clam
entre els trons de la nit dura?



23 de maig de 2012

El negre i el carmí! Sí, só de borra,

Parc de la Ciutadella (Barcelona) per Teresa Grau Ros
El negre i el camí! Sí, só de borra,
Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit;
Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit,
I enfonsa els peus amb mi en tèbia sorra.

Prou ta germana clama: -És salmorra!
Quin sol! Endinsa't més, dalí, delit;
Ja ens banyarem de lluna si fa nit,
I amb dits d'argent, jugarem a la morra.

Que si un fox, o Mozart? Rècord de braça!
Dóna't tota a la mar, i fes el crol
Mentre un vol de gavines tapa el sol.

Capbussa't; carbonós, passa Neptú
Ple d'estels i flairós, tibat i nu,
Fitora amb flors i una tendra veuassa...


J. V. Foix. Cada poeta és ell : un llibre i un disc... , 2011

Els amics no es perden, es guanyen


A Pepe Simón

Un amic és més que jo:

La meva cara i els meus ulls.
Allò que veig, existeix.


Ningú no ens representa : poetes emprenyats, 2011



20 de maig de 2012

Sabors

buh buh buh baby per Andrew Vargas a Flickr
Saliveges dolçors
que et fan néixer el somriure.
Et sorprèn el menú
que et presenta la vida:
gust de sal en el plor
com la mar del misteri
i el sabor de la mel
en els llavis que estimen.
Sucre i sal, paradoxa
en el teu paladar.

Com el bé, com el mal
del camí temporal.

Jordina Nadal. Victòria in vitro, 1997


Voldries que et deixaren les paraules

viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l'omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d'oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l'alè de cada situació
i entrar en l'atmosfera que respires.



Teresa Pascual. Les Hores, 1988

i dins,  
Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000) : mostra poètica, 2003

17 de maig de 2012

Un no sé què

Gràcia


Un no sé què quan camines

i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d´un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure... sempre lliure.


Tens un secret al somriure

que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t´estimo així i així sé que m´estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s´acosta...


Canto el somni dels teus ulls

perquè va més lluny d´aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama feliç.


M´agrades quan t´amotines

i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l´ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria,
la ferotge guerra...


Canto el somni dels teus ulls

perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama feliç.


Lluís Llach

15 de maig de 2012

La darrera fruita


Jo t'am, rosada, cerva tardana
tu qui madures dins l'ampla cuina
a ramells o garlandes penjada
on no arriba amb els dits la mainada.

Fruita que porta de tots els arbres
el mas tardívol, petita i última,
mai no et manca un pagès qui te culla
pensatiu al tombar de la fulla.

Tu mentre udolen del vent les ratxes
als nins recordes qui, porta closa
fan remor, com al buc les abelles,
del bon Juny les cireres vermelles.

Bona, mes aspra, i, com la verge
qui a la materna calor s'educa,
tu l'estimes, la casa tranquil·la
amb la flama a la llar qui s'enfila.

Madures lenta com la donzella
que és separada dels seus un dia
per quelcun qui després ha gustada
de son cor una mel ignorada.


Giovanni Pascoli, dins,

De Leopardi a Ungaretti, 2001

Tr.: Maria Antònia Salvà

13 de maig de 2012

Rius xics, rius grans com la teulada de la mar

És difícil sentir i interpretar
un riu entre dos marges,
per bé que sigui com un toll
esbiaixat. És difícil, perquè
sentir un color i desxifrar
pensament i paraula
és cosa de poetes: llum de mags.

(La veu del riu i la blavor del so que t'ha cridat)


Àngels Cardona. Les veus del riu, 2001


Amistat

Fraternitat de l'ànima,

millor que la de sang uneix les vides:
és harmonia ingènita

més forta en voluntat, com res la imposa.
D'amor té noble l'índole,

però sens febre del sentit ni lluites,
sense turments ni llàgrimes

de gelosia o borrascós desfici...

En calma sereníssima

escalfa els escollits que s'hi agombolen,
com a l'ardor benèfica

de la volguda llar on riu la flama.

És foc sagrat. Donaren-li

altar solemne les virtuts, i dura
nodrit de rames íntimes

que, com més velles són, més bé el renoven.

Què hi fa si es tornen àrides,

amic, les il·lusions que compartírem?
Fent-se records, més pròpies

són per nodrir el foc, com rama seca.

Com una vestal càndida

nostra amistat sa flama n'alimenti
i gravi amb mà fermíssima

nostres dos noms units, al peu de l'ara.



Miquel Costa i Llobera. Poesia completa. 2004


12 de maig de 2012

Dues escenes

I

Ens veiem tal com ens comportem,
cada racó ens fa algun oferiment especial.
El tren porta alegria;
les espurnes que fa il·luminen la taula.
El destí guia el pràctic del port, i és el destí.
Feia molt que no sentíem tantes notícies, tant soroll.
Era un dia agradable i càlid.
«Et veiem als cabells,
l'aire que descansa al voltant dels cims.»

2
La pluja fina ungeix la maquinària del canal.
Aquest potser és un dia d'honestedat general,
com cap altre en la història universal
tot i que els fums no tenen cap autoritat especial,
eixuts com la pobresa, igual.
Hi ha unitats magnífiques damunt d'un vell,
a l'ombra blavosa d'alguns pots de pintura
i els cadets diuen, rient: «Al vespre,
totes les coses tenen un horari, si esbrines el que són


John Ashbery. Alguns arbres, 2001


Tr. i intr.: Melcion Mateu i Adrover

L'assistent social i el mico

Una vegada vaig seure en una habitació amb un mico que deia
que no era un mico. Vaig entendre l'angoixa que li produïa el
fet de viure atrapat en un cos que detestava. Senyor, vaig dir-li,
crec que comprenc com se sent i m'agradaria ajudar-lo.
Tracta'm de mico, va contestar, m'ho mereixo.


Mark Strand, dins, 

Nit de poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 : XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona 

La primavera

Floretes grogues al Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Pel bosc tot glaçat
un cant s'ha sentit;
damunt les muntanyes
s'escolta un brogit:

Lleveu-vos amics,
que el fred ja se'n va,
lleveu-vos depressa,
l'hivern s'ha acabat!


Les flors obren l'ull
aixequen el cap,
i diuen alegres:
Quin dia més clar!

Damunt del paller
badalla un ocell,
estira les plomes
i fa un capgirell.

Les mosques se'n van
darrera del vent,
els núvols fan gresca
i mullen la gent!



Francesc Bofill, dins Les quatre estacions, 2001

Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i

Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i
m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser,
el desenllaç és a prop, però coneixem l'espera, el llarg
desordre de les arrels?

És aquí, entre les aigües excedides que trobaré suport,
que pouaré la bellesa tumultuosa de les coses?


Hélène Dorion. Retrats de mars, 2000

11 de maig de 2012

Imatges


Sec en un cafè davant el mar,
però s'esvaneix aquesta ciutat
i me n'apareix una altra:
allà on vam trobar-nos...
I se m'amunteguen les imatges.

Sant Joan Damascè té tres bells discursos
contra els iconoclastes
i sempre a favor de les imatges:
El que és un llibre pels qui saben llegir,
és una imatge pels qui no llegeixen.
Alló que les paraules ensenyen per l'oïda,
una imatge ho fa pels ulls. Les imatges
són el catecisme dels qui no llegeixen.

De tu l'únic que ara servo són imatges.
Les del goig. I tanco els ulls
per veure-les millor.
Els qui sabeu llegir
ja m'enteneu.



Manuel Forcano, dins, 

Nit de poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 : XXVIII
Festival Internacional de Poesia de Barcelona

6 de maig de 2012

De l'esperança

Vindran altres paraules
que ens canviaran l'arena
i l'aigua de la platja
de llum en què vam nàixer.
Si ja no bat la mar
el silenci dels dies,
on deixarem els mots?,
en quins ulls la mirada?
Els estels niaran
en l'esbós del teu rostre
i al bell mig de l'espill
els llavis dels dos somnis.



Vicent Alonso. Cercles de la mirada, 1998

El meu mar

És que sempre ha estat tan blau el mar?
és que tan joganeres les gavines
s'han empaitat pel cel fent-li corona
i no me n'he adonat?

Jo també vull alçar el mar un dia
per veure el que conserva dintre seu;
com l'infant d'en Dalí que amb mà curiosa
el recull arrugat.

L'aixeca ben amunt i acotxa el cap
per guaitar encuriosit sota el mantell.
Tot el que hi veu és nou, il·luminat
d'un raig de sol daurat.

S'han parat les onades, dorm el vent,
juguen els caballets amb les petxines,
s'amaguen dins la sorra com els peus
del nen bocabadat.

Ana Ma. Pi-Buxeda. Grisblau = Grisazul. 1996

5 de maig de 2012

A l'ànima

Ànima, enllà de fressa i de corrua,
lliura't al cant, prodigi de l'amor.
Mal que ens dolguin la queixa i el furor,
la delícia del cant es perpetua.

Sota la nit espesseïda i crua,
escric, terra pairal, en ta llaor;
ni que fos l'únic, he de fer-te honor
si sageta mortal no se m'afua.

I, oh Poesia!, al grat de ta presència
els mots, de cop, afirmen l'existència
d'una fe que no es torba ni consum.

Qui t'és fidel, no et servirà debades,
que, al dring de tes paraules enllaçades,
l'anhel és foc, i l'esperança, llum.

Josep Carner en els seu millors escrits, 1984

Vós podríeu?

D'un sol cop vaig embrutar el mapa
dels meus dies grisos
esquitxant-lo amb la tinta d'un flascó.
Després he mostrat en un plat de gelatina
els pòmuls oblics de l'oceà.
A les escates d'un peix de llauna
he llegit la crida de nous llavis.
Vós
podríeu
tocar un nocturn
amb la flauta de les canonades
per on corre l'aigua?

1913


Vladimir Maiakovski, dins,
Poesia russa contemporània, 1991
Tr.: Joaquim Horta i Manuel de Seabra

T'has alçat dins de mi

étiquette "Jasmin des poètes"
T'has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols i fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges
molt a espai les estances,
les fosques galeries
que abans eren silenci.
Ara sent els teus llavis
navegant-me les venes
i en el cor descansar
les teues mans quan tornen
de plantar de gesmil
el desert dels meus ossos.

Ara sent que m'habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.



Marc Granell. Versos per a Anna, 1998


3 de maig de 2012

L'excusa per al tedi i la delícia

Alguna cosa passa a les vesprades
que ens ompli l'horitzó de lucidesa.
Potser riu la ciutat, o s'extravia
la fe del pelegrí sense nissaga,
mentre la nostra gosadia troba
l'excusa per al tedi i la delícia.

Alguna cosa passa a les vesprades
que sorprèn l'esperit i tot abasta.
Tal volta amb dolça màgia s'inflame
cada gest de l'amant, tal volta dubte:
en els seus ulls eterns admira, com
pren forma la més bella primavera.


Isidre Martínez Marzo. Camí de tornada, 1996


16

Mitjons de Jordi Sanchez Teruel a Flickr
de vegades ets més llarg que altres vegades
les tíbies no
sempre són llargues

de vegades ets més prim que altres vegades
el clot, però
el clotet hi és sempre

de vegades ets silenci
de vegades ets un cant en contrapunt que cus vesprades

de vegades ets dos peus en calcetins amb punts de goma que no et deixen
esbarar ni tindre dubtes però de vegades dubtes tant que sembles menys alt i
més flac i els punts de goma estan dormint allà a les golfes

et compraré uns calcetins calents sense puntets i si t'esbares pel parquet no has
de patir
que caure ensenya
i jo t'agafe

Muriel Villanueva i Perarnau. Poemes sense punts de goma, 2011